Una trobada irrepetible entre Rodin i Maillol

La fama d’Auguste Rodin al començament del segle passat era abassegadora, i semblava que no es podia fer res més en escultura que seguir el seu expressionisme. Tot i així, un altre artista, Aristides Maillol, es va aconseguir “desmarcar de manera sorprenent” del seu col·lega i va fer una “revolució calmada”, com en diu Àlex Susanna, el comissari juntament amb Antoinette Le Normand-Romain de la primera exposició que posa les obres de tots dos en diàleg, al Museu d’Art Hyacinthe Rigaud de Perpinyà. “Rodin regnava com a principal escultor arreu del món, i de sobte és força inexplicable com Maillol troba un camí que li permet fer l’escultura que ell vol fer sense convertir-se en un deixeble seu”, explica Susanna. “Aquest camí porta Maillol cap a la prefiguració de l’abstracció, perquè davant el naturalisme i l’expressionisme de Rodin -explica el comissari- Maillol busca alliberar-se de qualsevol missatge temàtic i de la necessitat il·lusionista, descriptiva o al·legòrica”.

La mostra porta per títol Rodin-Maillol cara a cara i inclou 70 escultures i 30 dibuixos dels dos artistes i 30 fotografies del fotògraf i galerista també de tots dos, Eugène Druet. És un projecte difícil de repetir perquè el Museu Rodin i el Museu Maillol viuen en gran part dels préstecs internacionals i Susanna ha trigat anys a poder disposar de les obres que volia per al seu projecte. “Una exposició com aquesta demana un grau d’implicació dels dos museus que és molt difícil que es produeixi -explica el comissari-. L’exposició posa en diàleg dos titans de l’escultura, i amb l’obra de l’un o de l’altre l’exposició ja seria prou potent”.

Les peces exposades estan distribuïdes en àmbits com el nu masculí i el femení, els grups escultòrics, els fragments del cos, com el tors; i el non finito, consistent en deixar inacabada una obra voluntàriament. Entre les parelles d’obres que proposa Susanna, unides per uns figurats “camps magnètics”, destaca El pensador de Rodin i La Mediterrània, una de les obres mestres de Maillol. Precisament aquesta obra evoca la relació personal entre els dos artistes, que també és present a la mostra. “Hi ha un moment decisiu: Maillol exposa La Mediterrània al Saló de Tardor del 1905 i el que és sorprenent és que sigui capaç de fer una obra mestra com aquesta en tan poc temps, i Rodin, tot i practicar una escultura tan diferent, té l’ull prou ensinistrat per adonar-se que allí ha passat alguna cosa”, explica Susanna. L’impacte de La Mediterrània va anar més enllà de Rodin. Susanna recorda que André Gide va escriure un text sobre Maillol, considerat un dels millors sobre la seva obra, en què deia que La Mediterrània “és bella, no vol dir res, és un treball silenciós, crec que hem d’anar molt lluny per trobar un abandonament tan complet de tota preocupació per la mera manifestació de la bellesa”. Quan aquella edició del Saló de Tardor va obrir les portes, feia tres anys que els dos artistes s’havien conegut. Rodin va tenir una admiració “franca” pel seu col·lega, que feia pocs anys que havia arribat al camp de l’escultura. “Rodin no va pensar en cap moment que Maillol li pogués fer ombra, va ser generós amb ell. Per part de Maillol va haver-hi una admiració crítica perquè ell estava buscant el seu propi camí”, diu Susanna, que va ser el comissari de la retrospectiva de Maillol a la Pedrera el 2009, entre altres exposicions de l’artista.

Els diaris del comte Harry Kessler són una de les fonts principals per conèixer la relació entre Rodin i Maillol. Va començar el 1902 a la galeria d’Ambroise Vollard, que va dedicar la primera exposició a Maillol. Va ser allà on Rodin el va descobrir, i, segons els diaris de Kessler, el moment en què la seva relació va ser més intensa va ser entre el 1904 i el 1908. Després es van distanciar, però, tot i així, mai no es van perdre del tot la pista.