Trobar els gols des de l'ordre més pacient: les claus del Bayern-Barça

Barcelona"Un 3-0 no es pot remuntar anant a la brava. O jo no en sé, no sé preparar els meus equips des de la desorganització. Necessitem defensar bé i tenir el control del partit. Si anem i tornem, endavant i enrere, no ens en sortirem". Aquesta era l'afirmació clara –claríssima– de Pep Guardiola en la prèvia. El tècnic de Santpedor vol ordre, vol dinàmica de joc. Entén que és l'única manera de derrotar el Barça i, per tant, d'intentar la difícil missió d'aixecar l'eliminatòria i ser a la final de Berlín. No hi ha cap altre camí que el de sempre: dominar el rival, sotmetre'l a través de la pilota. Moure'l, aquí i allà, per atacar-lo fins que caigui derrotat. Però, quan al davant hi ha Messi i no hi ha Robben o Ribéry, quan al davant hi ha un 3-0 que ha tocat les fibres més salvatges d'alguns futbolistes més emocionals que racionals, quan al davant hi ha el Barça més en forma dels últims tres anys, tot sembla escapar-se de qualsevol previsió. "No sóc capaç de calcular què passarà si fem un gol abans o després, o si l'encaixem. No puc fer números", s'excusava Guardiola. Però sí que pot condicionar el partit en aquests tres aspectes:

Defensar bé vol dir fer-ho a camp rival

Insistia el tècnic que, abans d'anar a l'atac, calia tenir una estructura defensiva sòlida. "Necessitem defensar bé". És la contradicció en què sempre han viscut els equips de Guardiola. Golejaven, atacaven tan bé que semblava que era secundari com es protegien. Però torna a ser providencial tenir sobrietat, no només per allunyar el Barça de fer el gol que sí que faria pràcticament impossible la remuntada, sinó per estar sempre en disposició d'atacar i tornar a atacar i tornar a atacar…

I defensar, en els equips de Guardiola, és viure a camp rival. És el que voldrà tornar a fer el Bayern: pressionar el Barça en la seva sortida, anar-lo a buscar ben amunt, lluny de l'àrea pròpia.

El tècnic dels bavaresos havia traçat una teranyina espessa, buscant els blaugranes home a home a Barcelona. Una vigilància específica sobre Busquets per anul·lar la primera sortida clara i, a partir d'aquí, complicar la resta d'accessos. L'entorn alemany ha mirat sobretot els riscos de tancar amb tres o quatre defenses –han insistit en les compareixences de Müller i Rafinha–, però no serà tant un problema de dibuix com de comportament.

La intenció serà la mateixa: avançar línies, tapar passades, desconnectar Messi a través de l'aïllament. "No hi ha cap altra manera de frenar-lo", ha repetit Guardiola.

Moure's entre línies i trobar passades interiors

Sobre un bloc d'equip alt, allunyat de la pròpia àrea, el Bayern Munic espera generar la dinàmica de futbol que necessita. I es basa en la seva capacitat de trobar infinites línies de passada per anar movent el rival, agrupant-lo en uns espais per esquerdar-lo en altres.

En els primers minuts de la segona meitat a Barcelona, potser l'escenari de partit que més s'apropa a la idea de partit que Guardiola pot buscar per a la tornada (tot i que necessitarà un grau més alt d'agressivitat, perquè no és el mateix allargar el 0-0 al Camp Nou, com passava fa una setmana, que haver d'anar a aixecar el 3-0), el Bayern va sortir a ser més profund, amb més intenció de trobar recepcions a l'esquena dels migcampistes del Barça. Müller, la peça decisiva per fer-ho, va intentar aparèixer més. La primera passada de Boateng, justament, el buscava i el va trobar. La idea era trobar la verticalitat des d'aquí, des d'aquesta passada interior filtrada.

Fins i tot sense tenir tots els efectius que serien necessaris per desfer l'estructura blaugrana, el Bayern va buscar viure entre línies, mentre Lewandoswki estirava la defensa i els centrals i Xabi Alonso fixaven la primera pressió.

Més encert en la passada canviarà molt les coses i permetrà al Bayern afinar més en l'últim terç de camp, on va concretar poques finalitzacions. L'equip alemany va semblar quedar-se a un pas de l'execució ideal, tot i insinuar mecanismes que, fets millor, podrien ser més efectius.

Acumular sense perdre l'estructura

I aquest és justament el repte, com trobar la manera d'accelerar en els últims metres de camp sense tornar-se boig. Com convertir un equip que ha perdut els seus dos jugadors més desequilibrants (Robben i Ribéry) en un equip capaç d'inventar atacs imparables.

"També m'agradaria fer joc directe i marcar en cada ocasió que tingués. Però no sóc això, jo sóc una altra cosa. Sóc dels que pensen que com més ràpidament va la pilota, més ràpidament torna. I no ens convé", defensava el tècnic. Guardiola no vol que el desig d'anar a fer un gol li provoqui contraatacs, i menys contra un Barça a qui va definir com "el millor equip al contraatac", desbancant el Madrid, en paraules de l'exentrenador blaugrana. Per això necessitarà atacar i insistir en l'atac, mantenint la dosi d'ordre posicional que li reclama la transició. Si no, qualsevol risc assumit tornarà a ser mortal.