Troben 61 fosses sota un camp d'ametllers a Móra d'Ebre, en una masia que va ser un hospital de guerra

BarcelonaA simple vista, res feia pensar que sota aquell camp d'ametllers abandonats, on sovint hi pasturaven ovelles, s'hi amagaven 61 fosses comunes excavades l'estiu del 1938. És només una de les feixes del Mas de Santa Magdalena, situat a l'extrem de la serra de Cavalls i a uns 10 quilòmetres de Móra d'Ebre. Una investigació de la Universitat Rovira i Virgili el 2015, que tenia per objectiu ampliar el mapa de fosses, va assenyalar que en aquell punt, avui una masia ruïnosa, hi havia hagut un hospital de guerra de l'exèrcit republicà. Al desembre es va començar a treballar en una extensió que és un terç d'un camp de futbol. Els arqueòlegs de moment han localitzat 13 individus d'una única fossa, la més gran. Queden 60 fosses per obrir.

Es desconeix quants cossos podrien sortir-ne. Als hospitals de guerra del Soleràs i Miravet en van sortir 146 i 111, respectivament. El Mas de Santa Magdalena devia funcionar des de poc després de l'inici de la Batalla de l'Ebre, el 25 de juliol del 1938, i fins que es va perdre la serra de Cavalls, el 4 de novembre, només dotze dies abans de donar per perduda la batalla en què van lluitar uns 250.000 soldats i van morir entre 16.000 i 32.000 persones, segons les fonts.

El mas estava ben situat: "Era a prop del front i estava ben connectat amb Móra d'Ebre per facilitar l'evacuació, però a la vegada no era a peu de carretera i no entorpia la resta de transports de guerra", explica el director de l'excavació, l'arqueòleg Sergi González Planas, de l'empresa Iltirta Arqueologia. Era un lloc de cribatge dels ferits que es podien enviar a la rereguarda i d'atenció als més greus. Els que no se'n sortien, acabaven als terrenys adjacents.

Un dels que hi van treballar aquell estiu va ser el metge neozelandès Douglas Jolly, que després s’acabaria convertint en un professional de referència de la medicina de guerra. També hi va treballar el doctor Miquel Gras Artero, que va anotar en una llibreta el nom d'una trentena dels soldats que se li van morir (un familiar va entregar la llibreta a l'entitat No Jubilem la Memòria, de Falset). Aquesta és l'única pista per intentar posar nom i cognoms als morts. Un dels noms que apareixen a la llista és el del soldat Josep Aubeso, a qui la filla i el net estan buscant a través del cens de desapareguts de la Generalitat. Com que totes les restes òssies seran exhumades i s'analitzaran a la UAB, se'ls extraurà el perfil d'ADN, que es podria creuar amb el dels familiars per comprovar si, finalment, han trobat el pare mort.

Sense comptar Santa Magdalena, el Pla de Fosses ha permès l’obertura de 33 fosses i la recuperació de les restes mortals de 339 persones. Només vuit d’aquestes persones han sigut identificades genèticament.