Un ‘true crime’ d’estar per casa
Si sou de les persones que esperàveu molt més de la sèrie The undoing amb Nicole Kidman i Hugh Grant, potser trobareu tot allò que us hi va faltar a Murder on Middle Beach, també a la HBO. Es tracta d’una sèrie documental en què el director i protagonista, Madison Hamburg, investiga l’assassinat de la seva pròpia mare, que la policia no va saber resoldre. Llavors ell tenia 18 anys i era un adolescent amb problemes d’addicció. Deu anys després, en una situació personal molt més estable, té la necessitat d’entendre què va passar i per què. Eren una família benestant i vivien en una comunitat aparentment idíl·lica quan, de sobte, un dia, van trobar la mare morta amb senyals de violència. Els sospitosos formen part de l’entorn familiar i d’amistats de la mare i Madison Hamburg decideix entrevistar-los a tots perquè li parlin d’ella i del que creuen que va passar. L’estratègia és perfecta: en realitat és un interrogatori encobert en què tothom accepta participar per no semblar sospitós. Com que es produeix un teixit d’acusacions creuades, com a espectador et converteixes en una mena d’investigador simultani dels fets. Un Cluedo televisiu en què has d’escollir entre el crim per violència masclista, una motivació econòmica, la venjança, l’enveja, el ressentiment o un atac d’ira.
Murder on Middle Beach és un true crime d’estar per casa, però és precisament això el que el converteix en singular i únic. Té la incomoditat morbosa d’estar dirigit pel fill de la víctima i això enganxa.
Tot i que Madison pretén resoldre el cas, el que farà el jove director té a veure amb altres aspectes televisius més interessants: l’ús del documental com a eina per reordenar la pròpia història i construir una identitat personal. El procés de realització li servirà també per conèixer les circumstàncies que envoltaven la seva mare i, sobretot, entendre-la. Les converses es desenvoluparan de tal manera que Madison acabarà penetrant en estructures molt més complexes: dinàmiques familiars i relacionals, la conducta humana, els mecanismes de la fragilitat emocional. També li servirà per refer, consolidar o tallar amb determinats vincles afectius. Les fotos i vídeos domèstics, sovint reiterats, actuen com un reconstructor de la memòria i van agafant nous significats. A nivell més pràctic, el documental li servirà per eliminar determinades sospites i crear-ne de noves, investigar les pistes i descobrir mecanismes judicials i policials que ajuden a fer avançar el cas. Madison on Middle Beach té un final massa obert que exigeix, com a mínim, un últim capítol extra en el futur perquè els fets es desenvolupen fins al present i queden atrapats per la pandèmia.
The undoing i Murder on Middle Beach són gèneres i relats molt diferents que només tenen en comú la investigació d’un crim que fa esclatar les dinàmiques familiars però la sèrie documental sap arribar d’una manera molt més profunda, hàbil i autèntica a les entranyes, secrets i misèries de la condició humana on la ficció de Nicole Kidman patina de manera magistral.
