Trump pot arruïnar el somni de portar el Mundial als Estats Units

BarcelonaEl 16 de març la FIFA tancava el període per rebre les candidatures per ser l’organitzador del Mundial de futbol del 2026. Tothom donava per fet que el guanyador serien els Estats Units, que presentaven una proposta en què alguns partits, pocs, es jugarien a Mèxic i el Canadà. La proposta nord-americana era la favorita per dues raons. La primera, que ja s’havia quedat a prop de ser escollida el 2022 -quan Qatar va passar-li per davant en unes eleccions que encara avui s’investiguen-, motiu pel qual tenia la feina feta. I la segona, l’absència de competència, ja que no hi havia més opcions. Però, a última hora, el Marroc va presentar una candidatura. Una proposta sense web oficial ni logo, amb tot per fer, ja que va tancar-se en l’últim moment, després de mesos de rumors i reunions.

El Marroc ja va perdre per poc les eleccions del 1988, quan va quedar-se a un pas de ser el primer estat africà a organitzar una fase final d’un Mundial, però la seva candidatura per organitzar la cita del 1994 va ser derrotada, precisament, pels Estats Units. Quan va demanar ser seu del Mundial del 1998, va ser derrotat per França. I en el camí per escollir la seu del 2006, la proposta sud-africana, més forta, li va pispar l’honor, tot i que finalment Sud-àfrica va ser derrotada per Alemanya per tot just un vot, un vot d’un delegat de Nova Zelanda que va canviar la seva decisió poc després de rebre un rellotge dels alemanys. I, finalment, Sud-àfrica va ser escollida seu del Mundial del 2010, de nou per davant del Marroc, i es convertia així en la primera seu africana. Va ser aleshores quan el llavors president de la FIFA, Joseph Blatter, va imposar la norma segons la qual el Mundial havia de rotar entre continents, una norma que ja no és vigent.

El procés d’elecció de la seu del Mundial 2026 serà el primer amb Gianni Infantino com a president de la FIFA. El suís afronta el repte de garantir que sigui un procés net i, per exemple, ha eliminat el format utilitzat el 2010, quan s’escollien les seus de dos Mundials, els del 2018 i el 2022, el mateix dia. “Era un sistema corrupte, ja que afavoria l’intercanvi de vots. És a dir, si tu em votes per al primer Mundial, jo et voto per al següent. Un sistema en què no es vota la millor candidatura, es vota qui millor negocia”, afirma el periodista nord-americà Grant Wahl. Quan els Estats Units es va quedar sense ser la seu del Mundial del 2022, va iniciar una campanya per lluitar contra la corrupció a la FIFA que va provocar la caiguda del president Sepp Blatter i diferents casos encara per tancar. L’ascens d’Infantino ha provocat un canvi en el sistema de vot i en el congrés que tindrà lloc el 13 de juny a Moscou, just un dia abans de l’inici del Mundial, les 207 associacions de futbol (totes excepte les que presenten candidatura) votaran per escollir la seu del Mundial del 2026, sense que tinguin dret de vot els membres directius de la FIFA. Abans la decisió final era dels pocs membres del comitè directiu de la FIFA: 22 persones.

Trump entra en acció

Tot semblava fet per veure el segon Mundial de la història als Estats Units, però, segons citava el diari britànic The Times, un directiu de la FIFA hauria afirmat: “Donald Trump ha obert la porta al Marroc. Els africans no tenien pensat presentar-s’hi, ja que tenien les de perdre, però la política de Trump ha canviat les coses”. Malgrat la presència de Mèxic a la candidatura, bona part dels delegats llatinoamericans es podrien decantar per votar pel Marroc, per dues raons: “Castigar Trump i, de pas, portar el Mundial del 2030 a casa seva. L’Argentina prepara una candidatura que inclouria partits a l’Uruguai i el Paraguai. Seria estrany veure dos Mundials seguits al continent americà. En canvi, si el 2026 el Marroc és la seu, tindria sentit apostar per terres americanes després”, explica Alan Rothenberg, que va ser president del comitè organitzador del Mundial del 1994. “Les paraules de Trump contra els llatins o els musulmans, així com el canvi de polítics a l’hora de rebre turistes o immigrants, tenen pes. Escollir una seu és una qüestió de geopolítica, ja que gairebé el 50% dels vots són estats asiàtics o africans”, afegeix.

Segons Rothenberg, la FIFA mai ha tingut a la seves mans un dossier tan complet com aquest dels Estats Units. “És una proposta impecable. Els Estats Units ja tenen una cultura de futbol, cosa que no tenien quan van ser seu del Mundial del 1994, els estadis fets i les infraestructures llestes. El Marroc, en canvi, necessita invertir uns 16 milions d’euros, que seria gairebé tot el que gasta l’estat cada any. Els estadis s’han de fer de nou, però el Marroc té punts a favor: mai s’ha fet un Mundial al nord de l’Àfrica, fa anys que hi insisteix, està a mig camí de tots els continents i és ideal per la zona horària per a les televisions”, admet.

La seu del Mundial del 2026, per acabar-ho de complicar, es decidirà precisament a Moscou just quan les relacions entre els governs rus i nord-americà viuen moments complicats. Els Estats Units encara són els favorits, però la proposta del Marroc ha afegit emoció al procés d’elecció de la seu.