Trump contra l'Iran i el multilateralisme
Els EUA han restablert les sancions contra l'Iran que van ser aixecades amb l'acord nuclear assolit el 2015 en una complexa taula multilateral en què, a més de la Unió Europea, van participar la Xina i Rússia. Amb un absolut menyspreu pel pacte firmat pel seu predecessor, Barack Obama, i per la comunitat internacional, Donald Trump ha decidit imposar el seu criteri unilateral i imprevisible al país persa i als seus teòrics socis internacionals. Trump estreny d'aquesta manera l'aliança amb Israel i continua allunyant-se de la UE.
L'objectiu de l'administració Trump és provocar "un canvi de conducta" del règim iranià i apunta directament contra les seves "activitats desestabilitzadores a la regió", com ara el suport a Hezbol·lah, Hamàs, les milícies houthis del Iemen i el govern sirià. Els tentacles geoestratègics de l'Iran són indefensables, però una norma de la diplomàcia internacional per mantenir la capacitat de negociació és intentar separar carpetes per solucionar-ne alguna. És el que la comunitat internacional va fer amb l'acord per limitar el programa nuclear iranià a canvi de rebaixar la pressió sobre una economia debilitada. De fet, l'acord va ser un èxit i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica assegura que Teheran l'ha complert en els termes previstos.
L'objectiu de l'administració Trump és que l'asfíxia econòmica forci un canvi de política o directament de règim a l'Iran. La situació interna no és fàcil, el rial ha caigut més del 60% respecte al dòlar des del 8 de maig, quan el president dels EUA va anunciar la retirada de l'acord nuclear, i el país no està socialment en calma. Les protestes per l'increment de preus i el desabastiment de medicaments i altres productes bàsics han provocat protestes arreu del país durant les últimes setmanes. Si les sancions que impedeixen l'ús del dòlar, la comercialització de metalls, la venda de cotxes i altres productes locals, com les catifes i els festucs, s'allarguen, com Trump ha anunciat, ningú no pot preveure quines conseqüències tindran sobre el president Hassan Rouhani, que rep la pressió alhora dels EUA i de l'oposició rigorista.
Trump ha amenaçat directament les empreses que facin negocis amb l'Iran en una mesura de dubtosa legalitat internacional, però que pot frustrar molts negocis. Per intentar evitar-ho, la UE ha anunciat l'entrada en vigor de l'anomenat estatut de bloqueig, que intenta limitar les sancions nord-americanes. L'objectiu de la diplomàcia europea és mantenir oberts els canals financers i assegurar que es manté l'exportació de gas i petroli iranians. Però serà difícil impedir que continuï la sortida d'empreses que ja s'està produint entre els que no volen embolics amb l'administració nord-americana. Des del mes de maig, empreses del sector energètic i de l'automòbil estan marxant de l'Iran.
La Xina i Rússia ja han anunciat que preservaran les relacions comercials amb Iran i per a tots dos països aquest és ja només un dossier més de la llarga llista de desavinences amb l'administració Trump, que fa gala un cop més d'un tarannà imprevisible i unilateral.
