BarcelonaLa inclusió de Huawei en la llista negra del departament de Comerç dels EUA, que prohibeix a les empreses nord-americanes fer negocis amb companyies que siguin propietat o estiguin controlades per “adversaris estrangers”, es podria despatxar dient només que la firma xinesa és una nova víctima col·lateral de la guerra comercial que mantenen Donald Trump i Xi Jinping. De fet, i amb l’excusa d’uns suposats però mai demostrats forats en ciberseguretat, el govern de Trump ja havia vetat l’ús dels equipaments de xarxa de Huawei a les telecos del seu país, i porta mesos intentant, sense aconseguir-ho, que els governs aliats facin el mateix pas.
La decisió de dijous passat va un pas més enllà: Huawei es queda sense proveïdors nord-americans de hardware i de software, des de xips fins al sistema operatiu Android de Google, per als seus mòbils i tauletes. Se sap que molts d’aquests subministradors ja han notificat internament que deixaran de servir producte a Huawei fins a nova ordre. Alguns observadors de la indústria calculen que Huawei ha acumulat prou existències de components per continuar produint durant tres mesos, però si es manté la sequera passat aquest temps, podria haver de plegar. En els seus equipaments de xarxa encara són imprescindibles els xips d’Intel, Qualcomm i Micron. Per als telèfons, en canvi, fa servir majoritàriament xips propis de la seva filial HiSilicon; però el funcionament dels aparells de cara als usuaris depèn del sistema operatiu Android de Google. Ahir aquest gegant d’internet va comunicar que deixarà de proporcionar actualitzacions del seu software per als mòbils Huawei existents i noves versions per als models futurs.
Però no sembla que Trump hagi calculat prou bé les conseqüències que el bloqueig de Huawei tindrà sobre la indústria dels EUA. El fabricant xinès és també un client excel·lent de les empreses nord-americanes: es calcula que l’any passat va comprar-los components per un valor total d’11.000 milions de dòlars, i per a algunes empreses representa més d’un 10% del volum de negoci.
Les conseqüències per a Google
Per altra banda, si Android acaba desapareixent dels mòbils Huawei, el sistema no només perdrà quota de mercat davant l’iOS d’Apple -un de cada cinc smartphones venuts actualment al món és de la marca xinesa o de la seva filial Honor- sinó que Google haurà de renunciar a les dades de centenars de milions de telèfons. Aquestes dades van automàticament a la seva plataforma per ser rendibilitzades en forma de publicitat personalitzada. I també cal preveure una eventual reacció del govern xinès que perjudiqui directament les empreses nord-americanes: la majoria dels iPhones es fabriquen a la Xina i si Xi prohibeix a subcontractistes com Foxconn treballar per a Apple, la companyia de la poma també veuria interrompuda la seva cadena de proveïment. Com que els inversors en són conscients, Apple es va devaluar ahir més de 15.000 milions a la borsa.
És massa aviat per saber si el bloqueig dels EUA a Huawei serà definitiu. Si ens hem de guiar pel cas de ZTE, que el govern Trump també va portar al límit del tancament fa uns mesos, les mesures són fàcilment reversibles si els xinesos fan concessions en les negociacions comercials. Però també pot ser que ens trobem en un punt d’inflexió a partir del qual l’internet mòbil es bifurqui en dues branques: l’occidental, en què els EUA i les seves empreses marquen la pauta, i l’oriental, incloent-hi els països africans i Rússia, dominada per l’ecosistema digital xinès. Potser Europa no tindrà una oportunitat millor que aquesta per marcar perfil propi.
L’empresa tecnològica xinesa tranquil·litza els seus clients
“Seguirem oferint actualitzacions de seguretat i servei als usuaris de telèfons i tauletes Huawei”. Amb aquestes paraules, el gegant xinès va voler tranquil·litzar els seus clients després que Google comuniqués que deixaria de vendre-li components i software.
A Espanya hi ha més de 7,5 milions de mòbils actius de Huawei. Però el futur immediat no és tan negre. Google va confirmar que està complint l’ordre de l’administració Trump “i revisant les seves implicacions”. L’empresa nord-americana va afirmar que els aparells podran seguir accedint als seus serveis, incloses la botiga d’aplicacions Play Store i el detector de programari maliciós Play Protect. I no hi ha cap motiu perquè aplicacions com Gmail, YouTube o Google Fotos deixin de funcionar.
De fet, els usuaris que trobaran a faltar les futures versions noves són en realitat una minoria: només un 10% dels smartphones amb Android actualment en funcionament estan actualitzats a la versió més recent de la plataforma, la 9. I la nova versió 10 aporta més aviat poques novetats funcionals.
Futur incert
Sí que hi ha dubtes sobre la futura compra dels mòbils de la companyia xinesa. L’empresa va assegurar ahir que fa anys que es prepara per a aquesta contingència: el 2016 ja va reconèixer que preparava un sistema operatiu mòbil propi per substituir Android, i des d’aleshores ha creat serveis alternatius als de Google, des de la botiga d’aplicacions App Gallery fins a la plataforma Huawei Video.
Per la seva banda, la Comissió Europea va insistir que correspon a cada país decidir si posa restriccions a alguna empresa per raons de seguretat. Brussel·les ha mostrat en diferents ocasions la seva preocupació per l’entrada de Huawei en el desplegament de les futures xarxes mòbils 5G a Europa, tenint en compte que aquest tipus d’empreses xineses, per llei, hauran de cooperar amb els serveis secrets del seu país. El veto de Google a Huawei podria frustrar l’aspiració del fabricant de superar Samsung el 2020 en vendes.
