THE NEW YORK TIMES

Trump vol que us penseu que no us el podreu treure del damunt

Donald Trump en una imatge d'arxiu
i Michelle Goldberg
28/09/2020
4 min

viure amb un president que cada dia deshonra el seu càrrec i fa gala de transgredir les normes que cohesionen la democràcia és esgotador. No podem estar indefinidament escandalitzats i furiosos, ni des del punt de vista emocional ni des del fisiològic; al final s’imposen la fatiga i una desesperació cínica. Però de tant en tant Donald Trump va més enllà del llindar de corrupció, deslleialtat i sadisme a què ens hem vist obligats a acostumar-nos. Creix aleshores la indignació i es posa en moviment un món polític fastiguejat.

Dimecres al vespre, en una conferència de premsa, li van preguntar si es comprometia a fer un traspàs pacífic de poders després de les eleccions del novembre. “Hem de veure què passa”, va contestar el president. Aleshores es va queixar de les “paperetes”, sembla que al·ludint als vots per correu, que vol desacreditar: “Desfeu-vos d’aquestes paperetes i hi haurà un... No, no hi haurà un traspàs pacífic, francament. Hi haurà continuïtat”. Les seves paraules han sigut una manifestació descarada de les seves intencions autocràtiques.

Les paraules de Trump encara fan més por perquè les va pronunciar el mateix dia que The Atlantic publicava el famós article de Barton Gellman sobre com es podrien sabotejar les eleccions. El president del Partit Republicà de Pennsilvània va dir obertament a Gellman que havia parlat amb els organitzadors de la campanya sobre la possibilitat d’ignorar un escrutini caòtic i demanar al poder legislatiu, controlat pels republicans, que designi la seva llista d’electors presidencials. Un assessor jurídic de la campanya de Trump ha dit: “La nit de les eleccions es farà un escrutini, que anirà canviant amb els dies i, quan es donin els resultats del recompte final, s’impugnaran per inexactes, fraudulents; trieu la paraula que vulgueu”.

Per terrorífic que sigui tot plegat, és important recordar que Trump i la seva campanya intenten sembrar dubtes sobre aquestes eleccions perquè en aquests moments sembla que les perdran. Segons les enquestes, Trump baixa en la majoria d’estats indecisos. Tot i que es comporta com si fos un home fort, és més dèbil del que voldria. Els autòcrates que de debò tenen poder per falsejar eleccions no anuncien els seus plans; es limiten a fer veure que han obtingut el 99% dels vots. És fonamental que els adversaris de Trump ho subratllin, això, perquè, a diferència de la indignació, la por excessiva pot desmobilitzar. Per aquest motiu, als dolents de la tele els agrada dir: “És inútil que t’hi resisteixis”.

Això no vol pas dir que no ens hàgim d’alarmar. Estic alarmada cada minut de cada dia. Trump és un aspirant a feixista que reduiria a cendres la democràcia per salvar el seu ego malaltís. La seva voluntat de trencar les regles que vinculen els altres li dona un poder desproporcionat en comparació amb els seus pèssims índexs d’aprovació. I als seus partidaris els incita a la violència amb una gran despreocupació.

Tot i això, una de les raons per les quals va guanyar el 2016 és que gairebé cap dels seus adversaris ho considerava possible. Això ja no és problema: quan els votants han tingut després l’oportunitat d’emetre un veredicte sobre Trump i els seus aliats, sovint els han mostrat un rebuig aclaparador. Es parla molt dels seguidors fanàtics de Trump, però són molts més els que l’odien que no pas els que l’estimen.

Durant el període previ a les eleccions del 2018, molta gent tenia les mateixes pors que ara. Analitzant els resultats del seu sondeig, el Pew Research Center va descobrir que “els votants afrontaven les legislatives del 2018 amb una certa inquietud sobre el procés d’escrutini, i a molts els preocupava que es pogués piratejar el sistema electoral nord-americà”. Després del que havia passat el 2016, resultava difícil creure’s les enquestes que donaven als demòcrates un avantatge de més de 8 punts. Però les enquestes tenien raó.

És cert que ara les coses són diferents de fa dos anys. La pandèmia altera el funcionament normal de la campanya i per a molta gent canviarà la manera de votar. I Trump s’hi juga molt més: les investigacions que s’estan fent a Nova York volen dir que, si no és reelegit, el podrien arrestar.

Una de les metàfores més utilitzades durant els anys de Trump ha sigut la de la granota que bull a foc lent. (La granota, en aquest cas, és la democràcia.) Amenaçant amb el que en el fons és un cop d’estat, el president potser ha apujat massa el foc, cosa que ha obligat alguns republicans a criticar-lo implícitament i a reiterar la seva lleialtat a un traspàs constitucional del poder. Però si ens hem de fiar de la història, aquests republicans s’adaptaran a la nova temperatura. La pròxima vegada que Trump digui alguna cosa igual d’escandalosa, ja podeu comptar que el disculparan o entraran en el joc insultant amb l’“i tu més”, comparant la determinació de Biden de fer l’escrutini després del 3 de novembre amb la negativa de Trump a reconèixer la possibilitat de derrota.

Tot i així, podem derrotar Trump, i també el partit corromput i sòrdid que li fa costat. Per aconseguir-ho, hem de ser lúcids i adonar-nos del perill que representa, però també ens ha d’animar l’esperança que aviat ens el podrem treure del damunt. A Trump li agradaria convertir els EUA en una dictadura, però encara no ho ha fet. Durant més de quatre anys ha lliurat una mena de guerra psicològica contra la població, i ens ha colonitzat la consciència tan a fons que fins i tot ens costa imaginar que pugui arribar a desaparèixer. Per això, en part, afirma que no plegarà si el derroten al novembre, ni tan sols després del 2024. Ho diu per fer-nos oblidar que això no depèn d’ell.

Poc després de l’elecció de Trump, la periodista d’origen rus Maixa Gessen va publicar un important assaig titulat Autocracy: Rules for survival. Gessen hi enumerava sis regles, totes increïblement clarividents. La que més vegades sento repetir és la primera, “A l’autòcrata, l’hem de creure”, que diu: “Sempre que penseu -o sentiu que altres afirmen- que exagera, es deu a la nostra tendència innata a buscar una racionalització”. Ara, però, penso en l’última de les regles de Gessen: “Recorda el futur”. Hi ha un món després de Trump. Una multitud de nord-americans, si no una gran majoria, volen que aquest món comenci al gener. I per molt que ell digui, si molts de nosaltres li plantem cara, aquest món començarà.

Traducció: Lídia Fernández Torrell

Copyright The New York Times

stats