El TSJC es confirma com un actor polític
BarcelonaLa interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què justifica la decisió de mantenir en suspens de forma cautelar l'ajornament de les eleccions conté apreciacions de caràcter polític que contaminen la resta de l'argumentació jurídica. El tribunal afirma que "s'ha valorat que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren s'obre un període perllongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques". Com es pot mesurar aquest "interès públic molt intens"? Qui és el TSJC per decidir quant de temps és un "període perllongat de provisionalitat"? Es pot estar d'acord o no amb aquests arguments, però en tot cas són apreciacions subjectives que no tenen res a veure amb el nostre marc legal, que, per exemple en el cas del govern espanyol, no fixa cap límit temporal perquè un executiu operi de manera interina.
Més raonables poden semblar els arguments de tipus sanitari, quan acusa la Generalitat de voler posposar unes eleccions quan ni tan sols ha limitat els moviments no essencials, però xoquem un altre cop amb la mateixa pedra. ¿És la justícia la que ha de decidir si les restriccions imposades justifiquen o no l'ajornament electoral? ¿Es faran els jutges responsables d'un possible repunt de contagis si es produeix?
El debat jurídic s'hauria de limitar a veure si la llei permet o no ajornar unes eleccions per una causa major com és una pandèmia. Entenem que aquest cas, com diu la interlocutòria, "planteja qüestions jurídiques molt complexes" en un terreny desconegut provocat per la pandèmia. Però precisament per això, perquè ens trobem en un escenari nou, caldria ser el màxim de flexible a l'hora d'interpretar els marcs legals. Això és el que fa un dels membres del tribunal, que ha emès un vot particular en què afirma que entre el dret a la vida i a la integritat física i el dret a la participació política haurien de prevaldre els primers. I afegeix que la majoria de partits han estat d'acord amb l'ajornament i que fer les eleccions el 14-F pot derivar en "una baixada de la participació electoral, amb la possibilitat inherent que s'intenti deslegitimar el resultat electoral".
Es veu, doncs, que hi ha hagut un fort debat al tribunal però que la posició favorable a l'ajornament és minoritària, i, per tant, tot apunta que s'acabarà dictaminant que les eleccions seran el 14 de febrer. De fet, els partits ja treballen amb aquesta hipòtesi. En tot cas no ho sabrem fins al 8 de febrer, sis dies abans de la cita amb les urnes i amb més de la meitat de la campanya feta. Davant d'aquesta situació, la ciutadania ha de ser conscient que aquestes eleccions esdevindran cabdals per al futur de Catalunya i el Govern ha de fer tots els esforços per garantir la seguretat dels votants i els membres de les meses. Malgrat les circumstàncies sanitàries adverses, sigui quina sigui la data Catalunya necessita un Govern fort i renovat, i també llançar un missatge clar sobre quin rumb vol emprendre.
