Cop judicial a la zona de baixes emissions de Barcelona

BarcelonaCop judicial a la mesura estrella de Barcelona per reduir les emissions contaminants dels vehicles a l'àrea de la ciutat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l’ordenança municipal de la zona de baixes emissions (ZBE) del desembre del 2019 "per manca d’informes" que avalin algunes de les restriccions i un excés "de l’àmbit geogràfic d’implantació" i dels vehicles que es veuen afectats. Segons el tribunal, la normativa "no analitza prou les alternatives ni les conseqüències econòmiques, socials i sobre el mercat i la competència" que poden tenir aquestes mesures, així com tampoc avalua prou els costos i beneficis que implica el desplegament del projecte per a la població i la mateixa administració. "No es qüestiona de cap manera la necessitat d'intervenció municipal per millorar la qualitat de l'aire, sinó si les mesures limitatives adoptades són proporcionades en aquest cas", resol el tribunal. La sentència, motivada pels recursos presentats per diverses associacions, no és ferma i el govern municipal pot interposar recurs.

La zona de baixes emissions està en marxa a l'àrea de Barcelona des de l'1 de gener del 2020 i veta l'accés a la ciutat i part dels municipis fronterers als vehicles que no tenen l'etiqueta ambiental de la DGT perquè es consideren massa contaminants. La mesura es va implantar amb una moratòria per als vehicles de mercaderies (furgonetes i camions), que podien circular fins a l'1 de gener d'aquest any malgrat que no tinguessin aquest distintiu. A partir d'aquest 2022, també aquests vehicles havien de complir amb els nous requisits ambientals.

El tribunal dona la raó a sis recursos presentats per gremis com el dels tallers de reparació o el dels transportistes, així com la Federació de Transport de Viatgers o l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, entre d'altres, i considera que la ZBE introdueix "importants limitacions a la mobilitat de forma immediata i a curt termini que afecten desenes de milers de vehicles". A més, destaca que no s'ofereix cap alternativa que no sigui la renovació del vehicle, un fet que no té en compte la capacitat econòmica. "L'ordenança incideix especialment en els titulars amb menys capacitat econòmica per renovar el vehicle, com ara famílies amb fills o famílies nombroses", afirma el TSJC.

Les resolucions esmenen les anàlisis sobre les conseqüències socials i econòmiques del veto als vehicles sense distintiu ambiental. Consideren massa "concís" el document municipal tenint en compte, apunten, que la mesura pot tenir "un efecte discriminatori per als residents". Els informes municipals se centren en la disminució de l'ús del vehicle, diuen els jutges, que recalquen que aquesta limitació en l'ús afecta sobretot col·lectius que no tenen la capacitat econòmica com per renovar el seu vehicle com ara llars amb baixos ingressos o famílies nombroses.

Per la part de l'impacte econòmic, els jutges consideren que no es pondera prou la repercussió econòmica que pot tenir a les mateixes arques municipals de Barcelona, per exemple via la recaptació per l'impost municipal de circulació de vehicles. En canvi, la memòria econòmica sí que calcula els ingressos derivats de sancions i els costos d'implantació de les càmeres de control. A més, el TSJC assenyala un altre problema: la intensitat i la immediatesa de les mesures produeix un efecte en la competència i en el mercat, singularment en el sector del transport. Els magistrats defensen que la ZBE pot suposar en alguns casos una privació de l'ús professional del vehicle sense distintiu ambiental atesa l'amplitud de les mesures prohibitives.

El TSJC també posa pegues a la delimitació territorial de la ZBE, que veu excessiva i no prou justificada amb les dades de contaminació aportades pel consistori. L'opinió majoritària dels magistrats és que hi ha "vicis substancials en l'elaboració de la norma", ja que les dades estan "desactualitzades" i són "imprecises" perquè provenen d'un informe del 2015 i les més recents corresponen a les de l'any 2013. "Les últimes dades de contaminació anuals són del 2017", matisa la sala, que afegeix: "La situació de la contaminació a Barcelona en el moment de la promulgació de l'ordenança presentava una tendència descendent, segons consta en l'inventari d'emissions del 2017, dades que es confirmen el 2018, però que no són considerades en la documentació preparatòria".

En concret, la sala subratlla que els valors límit de diòxid de nitrogen (NO₂) se superaven de manera continuada en dues estacions de mesurament de trànsit (Eixample i Gràcia), però no a la resta (vuit) de les estacions de Barcelona. I seguint aquestes dades, segueix la sentència, la "zonificació per anells" no avalaria aplicar de manera uniforme "mesures limitatives idèntiques" a la ciutat i a l'interior de les rondes. A més, asseguren que les moratòries i autoritzacions puntuals (10 a l'any) no estan prou justificades. Les sis sentències de la sala contenciosa-administrativa són gairebé idèntiques i compten amb dos vots particulars concurrents, és a dir que estan a favor de la decisió però amb arguments diferents. 

Dubtes sobre el pla de qualitat de l'aire

El revés judicial arriba tot just tres dies després que el Govern anunciés que pretenia estendre les zones de baixes emissions a tots els municipis de més de 20.000 habitants en un horitzó 2025. La mesura forma part del nou pla per la millora de la qualitat de l'aire que ha elaborat el departament d'Acció Climàtica. De fet, la llei de canvi climàtic espanyola preveu la creació d'aquestes àrees a totes les ciutats de més de 50.000 habitants, una mesura que la Generalitat va anunciar que volia fer extensiva als més petits per millorar els indicadors de pol·lució lligats al trànsit rodat.

Una de les primeres a reaccionar a l'anul·lació de l’ordenança de la ZBE ha estat la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, que ha lamentat que el TSJC vulgui "condicionar un nou consens polític a Catalunya" amb aquesta decisió. "Cap estament judicial pot negar-nos el dret a un aire net!", ha dit en una piulada.

En canvi, la presidenta del grup de Cs a Barcelona, Luz Guilarte, ha qualificat la sentència de "garrotada judicial" contra l'alcaldessa Ada Colau i ha reclamat la paralització i anul·lació de les sancions en tràmit "per no seguir perjudicant els conductors". De fet, els taronges reclamen la creació d'un fons de reserva per poder fer front a les reclamacions que arribin i insisteixen que la posada en marxa de la ZBE es va fer "amb presses i sense consens". "La mala gestió de Colau i els socialistes sempre acaba tenint conseqüències negatives per a les arques municipals", ha afirmat Guilarte.

El cop judicial a la restricció als vehicles contaminants a Barcelona arriba després que fa un mes la Unió Europea critiqués el desplegament dels plans municipals: "No s'executen bé i falten recursos", deia l'advocada de la Comissió Europea Eulalia Sanfrutos Cano en una vista al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va examinar justament les queixes de la Comissió pels alts nivells de contaminació a Barcelona, part del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. La lletrada també va criticar, per insuficient, l'àrea de baixes emissions a Madrid (Madrid Central). En tots dos casos, Brussel·les considerava que des del 2010 s'ha violat de manera "sistemàtica" la directiva europea sobre la qualitat de l'aire que estableix nivells màxims de diòxid de nitrogen, i demanava al TJUE que condemnés l'estat espanyol.