11/10: Perills turcs

MOLT SOVINT els estats que tenen una política exterior més agressiva tenen també una política interior més repressiva i autoritària. En aquests moments, Europa -malgrat una actitud espanyola com a mínim ambigua- està preocupada pel paper de Turquia en la represa bèl·lica del conflicte entre l’Azerbaidjan i Armènia. Una preocupació que enllaça amb el paper també inquietant de Turquia a Síria i l’Iraq i amb la seva intervenció a Líbia. Tot plegat alimenta una escalada de tensió amb la tampoc gens modèlica Rússia de Putin. Bona part d’aquestes intervencions exteriors agressives de Turquia tenen a veure amb la seva política interna: formen part o són herència d’un projecte històric de dissolució de les seves minories, rellançat amb la islamització d’Erdogan, que té a veure amb l’antiga deportació de la població grega, el genocidi armeni i la forta repressió de la població kurda. I amb una minoria jueva inquieta per la islamització. Aquests perills turcs, que podríem projectar també a altres estats amb polítiques agressives, vindrien a demostrar que la democràcia (que vol dir urnes, però també llibertats) i el respecte pels drets humans no són tan sols la base d’una política interna més justa, sinó també d’una política exterior més pacífica.