Tusquets es queda sense títol
De la mateixa manera que el Barça va arribar a la final gràcies a la intervenció màgica de Ter Stegen, ahir el porter alemany no va poder fer res per evitar la derrota dels blaugranes a la Supercopa. Un partit moix, trist i amb poc futbol que només es va animar a la segona part i que va destacar més per l’esforç físic que no pels detalls individuals. I quan es juga a això, el Barça acostuma a ser inferior. Sobretot si al davant hi ha un rival com l’Athletic Club.
En un any de transició, la Supercopa semblava un títol a l’abast d’un Barça al qual se li ha acabat la inèrcia. Un títol menor però que, ateses les circumstàncies, podia servir de punt d’inflexió, com a dosi de moral col·lectiva, per mirar el futur amb una mica més d’optimisme. No va arribar. I, vist amb fredor, va quedar més lluny del que poden indicar el marcador i la pròrroga. Potser per un tema físic, potser per un mal plantejament de Koeman, potser perquè no hi ha més peces disponibles. L’equip va jugar a no perdre i va acabar perdent en quatre badades defensives. Tres gols i un més que va quedar anul·lat pel VAR. L’expulsió de Messi, fruit de la impotència, va ser la cirereta d’un partit en què el rei va acabar caminant despullat.
La final resumeix, en el fons, totes les mancances d’un club que fa aigües des de fa mesos. Començant per una plantilla bastant mal confeccionada, que no té recanvis i que tampoc en tindrà després d’aquest mercat d’hivern. El Barça, aquell transatlàntic imparable, ha acabat com el Titanic. Ara és una institució feble, que ha perdut pes als estaments federatius i que pateix arbitratges d’equip molt petit. I que està immers en una crisi social, agreujada per una votació presidencial que s’ha ajornat i que ja veurem si es pot celebrar al març.
El temps no s’atura i va en contra del Barça. El club necessita amb urgència un nou president. Carles Tusquets, que mana a través de la junta gestora més longeva de l’era contemporània de l’entitat, ja s’ha extralimitat molt en les seves funcions, començant per un més que discutible allargament electoral, ara continuarà manant unes setmanes més a l’espera de poder convocar els socis a les urnes. Una mala notícia. No perquè el nou mandatari arregli els problemes fent picar els dits, sinó perquè, guanyi qui guanyi, pugui implementar ja el seu projecte, incorporar el seu equip de confiança i tenir uns mesos per treballar per, almenys, aspirar a alguna cosa de cara a la temporada vinent. En cas contrari, l’hivern al Camp Nou trigarà molt a anar-se’n.