TV3 haurà de pagar 200.000 € per la cancel·lació de ‘Tarda oberta’

BarcelonaLa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha perdut el judici que l’enfrontava a Mediapro, segons ha pogut saber en exclusiva l’ARA. La productora l’havia denunciat per com s’havia cancel·lat unilateralment el programa 'Tarda oberta', presentat per Vador Lladó i Ruth Jiménez. El jutjat mercantil número 2 de Barcelona ha estimat parcialment la demanda i condemna la radiotelevisió pública a pagar 200.045,41 euros d’indemnització, dels 265.791,40 que es reclamaven. El magistrat l’ha deslliurat, tanmateix, d’haver d’assumir les costes del judici.

La quantitat que finalment haurà de satisfer TV3 -que té dret d’apel·lació- surt de la suma del benefici que va deixar d’ingressar Mediapro per cada programa no emès i de la indemnització que va haver de pagar a Lladó (amb qui havia signat un contracte que incloïa abonar la retribució total al marge dels programes que s’emetessin). En canvi, el jutjat ha determinat que els 61.931 euros que s’exigien també pels quatre treballadors de Mediapro implicats directament en el projecte no s’han de pagar, ja que són part de la plantilla de l’empresa i, per tant, es considera que van seguir prestant serveis en altres programes de la productora.

'Tarda oberta' és la història d’un format estranyament fugaç. El programa havia d’arrencar el 4 de setembre del 2017 i allargar-se fins al 20 de juliol del 2018. Però, dels 213 espais previstos, al final tan sols se’n van emetre 89. El 27 de desembre del 2017 TV3 va enviar un burofax a Mediapro en què li anunciava que se suspendria l’emissió del programa a partir del 3 de febrer del 2018. S’acollia a una clàusula del contracte segons la qual la CCMA “pot determinar la suspensió definitiva de la producció en qualsevol moment [...] per la concurrència de circumstàncies que impossibilitin la seva producció”. L’ens podia invocar l’aplicació d’aquest article amb 30 dies d’anticipació.

A partir d’aquí, TV3 va argumentar que s’havia desprès del programa per les retallades a què estava obligada per l’anomenada crisi de l’IVA (un canvi de criteri fiscal que la deixava sense uns 18 milions del pressupost previst) i per la caiguda dels ingressos publicitaris (que la faria passar dels 56,7 milions de facturació del 2017 als 54,0 milions de l’any següent). El jutge, però, aprecia els arguments de Mediapro. La productora defensava que, en el moment de signar el contracte, la Corporació ja sabia que patiria una afectació en les seves arques per aquests dos conceptes. A partir d’aquí, la sentència determina que “els termes del contracte són una mica imprecisos” i que la inconcreció “pot fer creure que l’entitat demandada podia desistir del contracte a voluntat seva”, cosa que topa amb dos articles del Codi Civil.

Segons el contracte, Mediapro obtenia 1.081,01 euros de benefici per cada programa, que costava 11.677,41 euros (més IVA) per emissió. El gruix de la indemnització s’ha calculat multiplicant aquests guanys pel nombre de programes que no es van acabar realitzant.

Un adeu en un moment alt

Una de les paradoxes és que el programa va rebre l’ordre d’abaixar la persiana en el seu millor moment pel que fa a audiència. Els dos primers dies, 'Tarda oberta' va obtenir registres molt baixos. La segona emissió es va quedar amb tan sols un 3,1% de 'share', fins al punt que el director de la cadena, Vicent Sanchis, dos dies més tard va admetre que es tenien “expectatives més altes” i que s’introduirien canvis. Fonamentalment, es va convertir un magazín que havia de ser d’entreteniment en un programa en què cada cop més la política -a redós de l’1-O- anava conquerint l’escaleta. D’aquesta manera, el setembre es va tancar amb una quota de pantalla superior al 10%, que a l’octubre va ser ja del 13,6% (206.000 espectadors). Després de la ressaca del novembre i el desembre, al gener -el seu últim mes- va aconseguir la mitjana d’espectadors més alta (223.000) i un 13,4% de quota, només dues dècimes per sota de la dada de l’octubre.

Un cop cancel·lat el programa, TV3 va col·locar en el seu lloc 'Tot es mou', un magazín de producció pròpia que va suposar el retorn d’Helena Garcia Melero a la franja de tarda, tan sols sis mesos després del final de Divendres. Ho feia acompanyada de Lluís Marquina (que havia conduït el desaparegut Generació digital ) i Francesc Sòria, que feia parella amb Núria Roca al capdavant del frustrat A tota pantalla. De fet, Tot es mou estava pensat, justament, per substituir aquest espai matinal, però la decisió de prescindir del Tarda oberta el va catapultar cap a aquest horari.