TV3 necessita tenir urgentment la seva Masia
S’ha parlat molts cops de les conseqüències que té per al sector audiovisual el fet que TV3, un cop pagades les nòmines, tingui ben pocs diners per comprar continguts o, específicament, encarregar sèries. S’ha subratllat, així mateix, que la Corporació no està complint la seva missió, encomanada pel Parlament, de ser el motor de l’audiovisual a Catalunya. I també com, en aquest trànsit, alguns gèneres com ara la sitcom han passat a millor vida, tot i la tradició humorística que hi ha al país. Un altre vector que ha aparegut, en el debat sobre l’audiovisual català, és com la conservació de la plantilla de la Corporació en la seva actual dimensió i condicions laborals no ha evitat la precarietat sinó que l’ha desplaçat cap a les productores que tenen en TV3 un client destacat. A preus de compra més raquítics, sous més a la baixa en el sector privat.
Afegim-hi avui, doncs, un altre factor: la fuga de cervells. El preu d’una sèrie a TV3 fa anys que està congelat, en un moment d’expansió per a la ficció, tant a Espanya com als Estats Units. En aquests dos mercats, el diner flueix amb un batec molt més atractiu. Les audiències s’estan fent globals i les sèries pensades a Madrid tenen una facilitat natural -per la llengua en què estan filmades- a l’hora de ser internacionalitzades. Ras i curt: un guionista, o un director, té més opcions de guanyar-se millor la vida si treballa per a Antena 3 que si ho fa per a TV3.
A Catalunya hi ha molts guionistes i tècnics amb talent. Un dels factors que han permès tenir aquest viver és precisament el fet que els mitjans públics catalans eren un aparador més on cultivar aquest talent. Però Madrid està resultant cada cop més un pol d’atracció, i quan TV3 intenta fer una sèrie, amb uns preus que són d’abans del boom seriòfil, no és especialment competitiva. Algun dels projectes en marxa a la pública, per exemple, s’ha endarrerit perquè la sèrie no era la primera prioritat del seu impulsor.
En tot cas, ara el gran viver de talent jove és la xarxa i resulta que la capacitat de TV3 per llogar-hi un parell de jardineres digitals amb les quals provar nous noms o formats és més aviat justeta. S’hi poden plantar un parell de cactus, com a molt, d’aquells que no necessiten aigua. Però cal fer-ho urgentment. En un entorn d’altíssima competència, el reclam dels grans noms és més necessari que mai. Des de la direcció fins a la interpretació, passant pels guionistes. I, si no pots tirar de talonari, aleshores només et queda creuar els dits i pregar perquè les apostes que fas des de baix funcionin. ¿Quan podrà TV3 reformar el 33 i convertir-lo en La Masia que necessita l’audiovisual del país?
