Si TVE vol ser una alternativa a TV3
La idea que TVE s’erigirà en alternativa en català a TV3 és com el cometa Halley, només que passa cada dos d’anys, en comptes dels 76 que triga a tornar el cos celeste. Encara recordo l’última visita d’aquest fabulós globus sonda. Ens van convocar als periodistes del ram a una trobada -sense possibilitat d’entrevistes- amb Rosa María Mateo, al Col·legi de Periodistes a Barcelona. Canapès festius i proximitat amb qui feia poc que havia assumit el càrrec de manera provisional, com s’insistia un cop i un altre, perquè havia sigut un nomenament a dit. Ja fa més d’un any i mig, d’això.
En aquella ocasió es va anunciar a so de bombo i platerets un pla per doblar la presència del català en pantalla. Ficcions pròpies per a Catalunya, més programes... Algú va fer córrer el nom de Josep Cuní -un escarràs molt convenient quan algú vol ocupar aquest espai- però el periodista em va assegurar que ningú li havia proposat res. És un esport nacional, això de passejar (i cremar) noms com a globus sonda. En tot cas, es va vincular aquella operació a una addenda pressupostària que mai no va arribar i, bé, no hem tornat a veure Mateo a Barcelona.
Ara diuen que un català dirigirà la cadena. La inevitable passejada de noms ha començat i mitjans de Madrid parlen de dos catalans: Isabel Raventós i José Manuel Pérez Tornero. En teoria hi ha un concurs públic en marxa i les Corts han d’escollir entre els noms triats pels experts. Però ja se sap que això dels concursos queda magnífic sobre el paper i, a l’hora d’executar-los, l’aritmètica política acaba frustrant-los. Mentrestant, el també català Enric Hernández comanda la part informativa i està col·locant també professionals catalans a les àrees d’influència.
Però, més enllà de posar al capdavant de la gestió persones catalanes, ¿hi ha voluntat de bastir un projecte comunicatiu que tingui en compte Catalunya? L’ens fa unes audiències molt discretes aquí i, si es mira la població catalanoparlant, el pol de TV3 és irresistible. ¿Seria sa que TV3 tingués competència real? Sens dubte. Ho trobaria un símptoma de normalitat i deslliuraria la cadena d’alguns dels seus dilemes, com ara si ha de tenir una línia editorial que compensi el corró de les altres 34 cadenes en obert.
Si TVE vol convertir-se en aquesta alternativa, haurà d’anar molt més enllà de fitxar catalans o de doblar o triplicar les emissions en català. Perquè el problema no són quantes hores de català emet, sinó com són les hores en castellà que emet per a tota la Pell de Brau. I la resposta és desencoratjadora: és una televisió profundament espanyolista. Això podria ser natural, de la mateixa manera que TV3, com a televisió nacional, és catalanista. Ara bé, la disfunció és quin tipus d’espanyolisme practica la corporació estatal. I és un espanyolisme uniformitzador, que no creu en les nacionalitats que integren l’Estat. Establir una reserva índia per al català, més o menys gran, no pot ser la base del projecte. Definir un espanyolisme respectuós amb la diferència interna sí que ho seria. Però som ben lluny d’això.