Txell Feixas, una corresponsal única

Dimarts a la tarda, una explosió de dimensions descomunals a Beirut deixava tres-centes mil persones sense llar, centenars de morts i milers de ferits. Al vespre vèiem al Telenotícies la corresponsal al Pròxim Orient de TV3. Txell Feixas, que viu a Beirut des de fa anys, ens ho explicava des d’una redacció devastada per l’ona expansiva. Si feies zàping cridava l’atenció que Feixas era l’única corresponsal a Beirut d’una cadena de televisió espanyola: ni TVE, ni Telecinco, ni Antena 3, ni La Sexta tenen corresponsal al Líban. TVE té el corresponsal del Pròxim Orient a Jerusalem. Per tant, és obvi que, aquests dies, el resultat informatiu del que ha pogut explicar Feixas a TV3 i el que han fet la resta de cadenes és radicalment diferent. Els altres canals, especialment a les teles privades, acumulen les mateixes imatges d’agència amb locucions afegides que reiteren el que ja veiem. Una selecció de les escenes més impactants i una potenciació de l’àudio, farcit de sirenes, crits, alarmes i fins i tot trets. Molta sang, gent ferida i la repetició en bucle dels vídeos de l’explosió i l’impacte de l’ona expansiva. També curiositats de la catàstrofe. Històries pròpies de vídeos virals més que no pas de solidesa periodística. En els dies posteriors, la notícia ha sigut molt similar a la del primer dia. No s’aprofundeix en els fets sinó en el dolor. Txell Feixas ha permès que siguin els habitants de Beirut els que expressin davant del micròfon la seva indignació contra les autoritats, ha mostrat com la població s’ha organitzat per proporcionar l’ajuda que no els ha ofert el govern, ha recorregut racons de la ciutat, ha consultat de primera mà els experts de diverses ONG que treballen allà i ha posat al nostre abast múltiples protagonistes que permeten explicar als espectadors la realitat de Beirut aquests dies. Feixas és els nostres ulls en aquella ciutat i ella és també l’aval, la garantia informativa.

Dimecres un diputat al Congrés de Ciutadans, Fernando Navarro, feia un tuit menyspreant TV3 per malbaratar els diners amb corresponsals quan un “mitjà regional” en tindria prou anant a remolc de les agències de notícies. La qualitat informativa no té res a veure amb l’abast geogràfic d’un mitjà. Vet aquí l’exhibició d’ignorància de qui es pensa que la feina d’un corresponsal sobre el terreny és el mateix que tirar d’agència. Per aprofundir en aquesta diferència, una recomanació imprescindible: el magnífic documental This is not a movie que trobareu aquests dies a Filmin dins el marc de l’Atlàntida Film Fest. Un seguiment del prestigiós corresponsal britànic Robert Fisk, que fa més de quaranta anys que és al Líban cobrint el Pròxim Orient. Inclou reflexions cabdals sobre periodisme. És un documental molt oportú, per comprendre què passa al Líban i, sobretot, per entendre el paper determinant que suposa la mirada dels corresponsals. No es tracta d’un caprici televisiu ni de malbaratament de diners públics. La feina de Txell Feixas a Beirut és servei públic i qualitat periodística única en el panorama televisiu actual a Espanya.