La UE retrocedeix en igualtat de gènere i s'estanca en l'acció climàtica

Brussel·lesDues de les grans insígnies del nou mandat que la Unió Europea va començar després de les eleccions de l'any passat eren la transformació ecològica i la igualtat de gènere. Però en l'últim informe que avalua el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que fixa l'ONU per al 2030, la UE s'entrebanca justament en aquests dos aspectes. Si bé progressa, tot i que moderadament, en la gran majoria dels indicadors, retrocedeix en el que té en compte la igualtat de gènere, principalment per la bretxa laboral, i s'estanca en l'acció contra l'emergència climàtica.

Desigualtat social, qualitat de l'educació, consum responsable, sostenibilitat de les ciutats... Aquestes són algunes de les 17 àrees en les quals les Nacions Unides van establir les metes que hauria d'acomplir la humanitat per al 2030. D'aquestes 17, en els últims cinc anys la Unió Europea ha fet avenços destacables en dues: promoció de la pau i accés a la justícia. En la resta avança de manera "lenta", amb millores en qüestions com l'estat de benestar o la lluita contra la pobresa. A tot això, cal tenir en compte que són xifres anteriors a la pandèmia del coronavirus que ha alterat el continent i ha provocat una crisi econòmica que inevitablement també repercutirà en tots aquests indicadors.

La UE és la principal potència internacional a l'hora d'abanderar qüestions com els drets humans, la lluita contra el canvi climàtic o la igualtat de gènere, i per això també és un dels actors internacionals que es fixen uns objectius més ambiciosos, però no progressa prou per complir-los. Per exemple, en igualtat de gènere, les dades de l'informe publicat aquest dilluns per l'agència europea d'estadística Eurostat mostren com, per exemple, en sectors com l'educació les dones tenen un percentatge més baix d'abandonament de l'educació i la formació que els homes. Alhora, però, el percentatge de dones amb formació que tenen feina és inferior al dels homes, i aquí és on hi ha la raó del retrocés en aquest indicador: en el mercat laboral.

La bretxa entre el nombre d'ocupades i el d'ocupats s'ha estancat des del 2014 al voltant del 12% en el conjunt de la Unió Europea i la bretxa salarial es manté al voltant del 15% també amb poca reducció. Un dels principals problemes en aquest sentit és que les dones continuen carregant cada cop més amb les tasques de cura de fills o familiars. Així, el 2019 hi havia un 32% de dones que no treballaven perquè tenien cura de familiars, mentre que el 2014 eren un 28%. En el cas dels homes, els percentatges es redueixen fins a un 4,5% el 2019 i un 3,4% el 2014. Però hi ha altres aspectes que milloren, com ara el nombre de dones que ocupen càrrecs de responsabilitat o directius o de diputades als Parlaments nacionals. Tot i això, el percentatge de parlamentàries, per exemple, encara està molt lluny de la paritat, amb un 32%.

En acció climàtica, la Unió Europea està liderant el debat internacional abanderant el Green Deal, però no acaba de donar resultats pràctics. S'ha avançat en el camp de les energies renovables, però el ritme de reducció de les emissions contaminants és molt inferior al desitjat per assolir l'objectiu de rebaixar-les un 40% fins al 2030 i, idealment, arribar a la neutralitat climàtica el 2050. De fet, entre el 2016 i el 2018 les emissions de CO2 van créixer lleugerament, cosa que va trencar una tendència a la baixa.