La UE i els EUA davant la desacceleració econòmica

Jerome Powell, president de la Reserva Federal, ha reduït els tipus d'interès un quart de punt.
31/07/2019
2 min

BarcelonaLa Reserva Federal dels Estats Units ha pres una decisió inèdita en els últims 10 anys: abaixar els tipus d'interès. És cert que el president del banc central nord-americà, Jerome Powell, ha començat amb una retallada suau, de només un quart de punt, per situar el tipus bàsic del preu del diner entre el 2% i el 2,25%. Tot i així, es tracta d'un gest significatiu que s'interpreta com el primer de successives baixades, i que té com a impulsor principal el mateix president dels Estats Units, Donald Trump, que veu amb preocupació que les males perspectives econòmiques mundials puguin afectar negativament la campanya per a la seva reelecció.

En la seva argumentació, la Reserva Federal fa referència a les "incerteses" de l'economia global i les tensions comercials. Evidentment, aquestes tensions són les que enfronten actualment els Estats Units amb la Xina, ja que l'administració Trump ha volgut introduir elements de proteccionisme amb la imposició d'aranzels de forma unilateral i, en paral·lel, ha denunciat pràctiques irregulars dels gegants xinesos, com Huawei. Al marge de les raons d'uns i altres, el cert és que aquesta tensió ha omplert de núvols negres les perspectives futures de l'economia mundial.

A més, hi ha dades que confirmen que ens trobem en plena desacceleració de l'economia. El PIB europeu està creixent a un ritme raquític, del 0,2% en el segon trimestre i amb un augment interanual del 1,1%. En el cas espanyol i català les dades són una mica millors, amb creixements del 0,5% i el 0,6% respectivament, i un interanual per sobre del 2%. Tot i així, els experts alerten que a la tardor el BCE podria prendre noves mesures, i de fet el seu president, Mario Draghi, ja ha exposat públicament la seva preocupació pel rumb de l'economia europea i mundial.

Ens trobem, doncs, davant del risc real si no d'una recessió com la del període 2008-2014, sí almenys d'un estancament econòmic prolongat, cosa que podria tenir conseqüències molt negatives per a les finances públiques i, en conseqüència, per a la cohesió social. Per tant, és imprescindible que els governs es comencin a preparar en tots els nivells. I el més important de tots continua sent l'europeu, que tot i el dramatisme de la crisi no ha desenvolupat ni una política fiscal comuna ni una mutualització del deute públic que permeti evitar sotracs com el que va protagonitzar Grècia, que va arribar a posar en perill la moneda única.

Des de llavors només el BCE ha actuat, i en contra del criteri inicial d'Alemanya, com a mur de contenció amb la seva política d'estímuls i compra massiva de deute públic. Però aquestes eines són cada cop més ineficaces perquè plou sobre mullat. Avui en dia el nivell de deute dels països de la UE és molt més elevat del que ho era el 2008. En el cas espanyol era del 40% del PIB i ara és del 100%. Per tant, val més que tothom sigui conscient que cal preparar-se per a un nou període de dificultats quan tot just ens acabem de recuperar d'una crisi terrible. I sense la certesa d'haver après les seves amargues lliçons.

stats