Brussel·lesIgnorar la criatura quan fa una rebequeria, evitar la confrontació, és una de les estratègies més utilitzades pels pares encara que impliqui una estona de mal de cap i nerviosisme. Ahir els caps d’estat i de govern de la Unió Europea van optar per la mateixa via davant el front encapçalat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que, juntament amb els seus homòlegs de Polònia, Mateusz Morawiecki, i Eslovènia, Janez Jansa, tenen segrestada l’aprovació definitiva dels fons europeus antipandèmia perquè s’oposen a la seva vinculació als principis de l’estat de dret (llibertat de premsa, separació de poders o independència judicial, per exemple). “Això comença a ser infantil”, deia una font diplomàtica lamentant la situació.
“No veig per què ens hem de moure nosaltres”, reblava una segona font diplomàtica a la pregunta sobre com desfer el nus. I aquest és el missatge que van enviar ahir en la cimera virtual que inicialment només s’havia de destinar a la pandèmia. Van dedicar poc més de 15 minuts a la discussió sobre les fons europeus i, durant aquesta estona, van intervenir-hi només el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, que ostenta la presidència rotatòria de la Unió. Després van prendre la paraula Orbán, Morawiecki i Jansa.
Abans de la cimera, Michel havia contactat amb les capitals per assegurar que “la situació estaria sota control”, segons expliquen fonts comunitàries, després d’una reunió de dimarts entre els ministres d’afers europeus en què la tensió es feia evident perquè, al cap i a la fi, hi ha 1,8 bilions d’euros en joc en una recessió econòmica de dimensions bèl·liques. Michel i Merkel creuen que una discussió d’aquesta dimensió s’ha de tenir en persona i, per tant, es deixa per a la cimera del desembre que està programada així.
Aquest enfocament indica, però, que s’està negociant entre bastidors amb la confiança d’aconseguir un acord. “No vull especular, volem treballar molt en aquest sentit, estem intentant totes les opcions, estem a l’inici del camí i per això no vull donar més detalls”, deia Merkel a l’acabar la videotrobada. “Ara ens asseiem, negociem, escoltem quins són els problemes i intentem resoldre’ls”, explicava la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en la línia de Merkel.
No és només que la minoria que articula el bloqueig estigui justament en això, en minoria. És que en un eventual bloqueig absolut dels fons i els pressupostos, s’hi juguen molt. Polònia és el principal receptor de fons de cohesió de la Unió Europea (66.000 milions a preus del 2018), i Hongria també està a la part alta de la taula (en rep més que Espanya, gairebé 20.000 milions). A més, en la distribució prevista dels fons antipandèmia, Polònia és el quart país que més diners hauria de rebre fins al 2023 (gairebé 19.000 milions). Hongria s’hi juga 4.300 milions i Eslovènia gairebé arriba als 1.200 milions d’euros.
Sigui com sigui, el mecanisme que vincula la concessió de fons amb el respecte a l’estat de dret ja està aprovat, així que encara que bloquegin l’aprovació del següent pressupost, els pocs diners que arribin ja estarien condicionats per aquesta clàusula. Diem pocs perquè en una eventual pròrroga dels actuals pressupostos europeus es retallarien considerablement els fons de cohesió, per exemple.
Així doncs, les capitals europees confien que, gràcies a la negociació que encapçala Merkel, el front de Budapest cedeixi necessitat precisament d’aquests diners i s’adoni que el xantatge se li pot girar en contra.
LES CLAUS
1. Per què encara no s’ha aprovat el fons de recuperació?
Perquè, malgrat que l’acord entre els Vint-i-set caps d’estat i de govern de la Unió Europea es tanqués al juliol, no implicava la seva posada en marxa immediata. Aquella va ser l’empenta política que calia detallar a nivell tècnic en la negociació amb l’Eurocambra i la ratificació posterior dels estats, unes negociacions que s’han allargat mesos.
2. Per què ho bloquegen Hongria, Polònia i Eslovènia?
El fons antipandèmia pactat al juliol implica que la Comissió Europea s’endeuti per aconseguir 750.000 milions que després repartirà entre crèdits i subvencions als estats. A més, es canalitzaran a través del pressupost europeu 2021-27 que s’havia de pactar i al qual s’hi ha afegit una clàusula que vincula la recepció de fons al compliment dels principis de l’estat de dret (factors com la separació de poders o la llibertat de premsa). I aquí és on Hongria, Polònia i Eslovènia (en deriva autoritària) tenen problemes. Com que no poden vetar la clàusula (aprovada per majoria qualificada) veten la resta d’elements del fons que sí que necessiten unanimitat.
3. Què pot fer la UE per desbloquejar-ho?
De moment, la resta de líders opten per fer-los aïllar. Consideren que respectar els principis de la UE és tan important com aprovar de manera urgent els fons i pressionen el front liderat per Hongria. Com a últim extrem es podria optar per excloure’ls del repartiment dels fons o deixar-los sense vot, però són opcions a les quals no s’espera haver de recórrer.
