L'últim gir desesperat d'Albert Rivera

BarcelonaAlbert Rivera, el líder de Ciutadans, ha donat un últim gir a les negociacions per a la investidura a Espanya. Ho ha fet oferint una abstenció per fer president Pedro Sánchez a canvi de quatre condicions: no indultar els presos polítics independentistes si hi ha condemna, "planificar" l'article 155 a Catalunya per activar-lo si el Govern no "acata" la sentència del Tribunal Suprem, trencar el "pacte amb Bildu a Navarra" i no apujar impostos. Rivera ha intentat, a més, sumar el PP de Pablo Casado a la seva oferta 'in extremis' per evitar unes eleccions en les quals té molt a perdre.

Però ni Sánchez ni Casado semblen haver-se pres gaire seriosament un líder taronja castigat per les previsions demoscòpiques. Segons les enquestes, Rivera és qui ho té pitjor si efectivament es produeix una repetició electoral. Sánchez no renuncia en cap cas a l'abstenció dels dos partits grans de la dreta espanyola –de fet, és el que ha buscat des del principi–, però la vol gratis, sense condicions. La vol com una abstenció tècnica, per sentit d'estat, un sentit d'estat que per a ell equival a no dependre dels vots de l'independentisme català ni a les exigències de Pablo Iglesias, amb qui no ha sigut capaç de pactar un acord. Les cartes del líder del PSOE de cara als dos partits de la dreta són aquestes: o em feu president per evitar que l'independentisme em condicioni o anem a unes eleccions en què no em podreu presentar com a còmplice d'aquest independentisme perquè no hi hauré pactat. La qüestió catalana, en efecte, segueix al centre del bloqueig espanyol.

La investidura espanyola, doncs, segueix en l'aire. Aquest dimarts el rei Felip VI continua amb les consultes amb els líders polítics del Congrés. Si no fructifiquen, hi haurà nova convocatòria a les urnes, prevista per al 10 de novembre. Tot i que el gest de Rivera és desesperat, tot i que té més l'aspecte d'una maniobra electoral que no d'una proposta viable, no deixa d'afegir pressió a la resta d'actors. Si s'hagués produït fa uns mesos, tal com volien alguns dels crítics que han acabat abandonat Cs, potser hauria tingut més recorregut. Ara arriba tard i malament. Tant per al mateix Rivera, que ha vist com se li obrien vies d'aigua al partit, com per a Sánchez, que ja sembla decidit a anar a les urnes si els uns o els altres, a la dreta o a l'esquerra, no li regalen la investidura. De fet, a qui més podria fer trontollar és als d'Iglesias, que davant l'eventual abstenció de Rivera o d'una repetició electoral també podrien dubtar sobre si rebaixar les seves condicions.

En tot cas, l'actitud de Rivera, una gesticulació calculada, no va més enllà d'un tacticisme per guanyar punts. Sembla encara menys sincera, i més irresponsable, que la negociació fallida, tant en les formes com en el fons, que han protagonitzat durant setmanes Sánchez i Iglesias, que han deixat penjat l'electorat d'esquerres que els havia votat perquè es posessin d'acord.