L’últim refugi d’un geni

Menys de dues hores en tren separen el centre de París dels tranquils carrers d’Auvers-sur-Oise, el poblet on Vincent van Gogh va passar els últims tres mesos de la seva vida. Després de passar un any tancat a l’hospital psiquiàtric de Sant Romieg, a la Provença, lluitant contra els seus dimonis interiors, el pintor buscava la pau en un poblet on, de fet, sembla difícil no poder-la trobar. Auvers-sur-Oise sembla una postal, fins i tot irreal de tan bonica com és. Com si fos un decorat pensat per als artistes, que a finals del segle XIX solien passar-hi temporades inspirant-se i pintant. Quan vas passejant pels carrerons del poblet, et trobes 29 plaques situades just al punt des d’on Van Gogh va pintar alguns dels 77 quadres creats en aquells últims 70 dies de vida. Aixeques els ulls i veus que el poblet no ha canviat gaire. Els mateixos prats, el mateix campanar, les mateixes cases, pintades a un ritme vertiginós. A Auvers-sur-Oise Van Gogh va pintar gairebé un quadre per dia.

Un tret en un prat

Però la tarda del 27 de juliol del 1890, els veïns van veure com la pau es trencava. Als poblets on sembla que mai hi passa res ja sol ser així, que el dia que passa alguna desgràcia es recorda durant dècades. Aquell dia, per la carretera principal hi va arribar un home amb la camisa plena de sang. Van Gogh, en un atac de follia que no va poder controlar, s’havia disparat un tret al pit als afores de la vila, en un prat solitari. Com va poder, el pintor va arribar fins a la pensió Ravoux, a la plaça de la Vila, on tenia llogada una habitació. Aquí va lluitar dos dies per la seva vida, però no se’n va sortir. El seu germà Theo, que era a París, va poder arribar a temps per acomiadar-se’n. Sis mesos després, destrossat pel dolor, en Theo va morir als 33 anys. Ara tots dos descansen al preciós cementiri del poblet, als afores, després de travessar els prats on Van Gogh passava hores pintant. És tot tan bonic que sembla impossible que el poble fos escenari d’un drama com aquest.

Un refugi de pintors

Van Gogh havia arribat al poblet aconsellat pel també pintor Camille Pissarro, que li havia parlat del doctor Paul Gachet, un metge apassionat de la pintura. Gachet, de qui també es pot visitar la casa al poble, apadrinava artistes, els escoltava i els comprava quadres. I cuidava Van Gogh per si tenia nous atacs, com aquell en què s’havia tallat una orella uns anys abans. Gachet li havia aconsellat al pintor, que tenia 37 anys, que llogués una cambra a l’hotelet Saint-Aubin, a la Rue de Pontoise, però li feien pagar sis francs per nit, un preu que no es podia permetre. Van Gogh, doncs, va escollir la pensió Ravoux, on Arthur Gustave Ravoux i la seva dona, Adeline Louise Touillet, cobraven tres francs i mig per nit. Cada dia el pintor es despertava a les cinc del matí i sortia a pintar, i es passava tot el dia fora. Quan queia el sol, tornava a la pensió per sopar, i allà es mantenia allunyat de l’alcohol i seguia pintant en una cambra que Ravoux tenia preparada a la planta baixa i pensada per als pintors, clients habituals. De fet, el dia de la mort de Van Gogh a la pensió Ravoux hi havia dos pintors més, l’holandès Anton Hirschig i l’andalús Nicolás Martínez Valdivieso. Tots dos van vetllar el cos de Van Gogh, que després de la seva mort va passar un dia a la sala de la planta baixa, entre quadres i pintures.

La cambra número 5

Avui en dia cal pagar sis euros per veure el llit de Van Gogh, a la modesta cambra número 5, i també la sala de la planta baixa on va pintar més de 30 quadres en aquells últims dies de vida en què, com si s’ensumés que tot acabava, va crear, fins a quedar-se sense forces, algunes de les seves millors obres. A la pensió dels Ravoux, que es van vendre el negoci el 1892, mai hi ha deixat de funcionar un restaurant que ha intentat conservar l’estètica d’altres èpoques malgrat els diferents canvis de propietari, en un intent de no modernitzar-se gens, per seguir sent el que la gent espera exactament trobar-hi: una postal de finals del segle XIX.