L’última oportunitat abans del desastre
Movistar+ ha estrenat la docuficció Porvenir, una sèrie de tres episodis que, com indica el rètol inicial, està “basada en futurs fets reals”. El programa fa divulgació sobre el canvi climàtic a partir de dos elements clau: la proximitat i la personalització del drama. La majoria de programes de televisió aborden l’escalfament global del planeta viatjant a zones properes a l’Àrtic per mostrar el procés de desgel. Porvenir ho fa sense sortir d’Espanya. Iñaki Gabilondo és el narrador d’aquests tres programes que expliquen, amb una gran cura per la realització, aquests símptomes de la desaparició de la biodiversitat i la degradació del paisatge. “No es lo que va a pasar. Es lo que nos va a pasar”, afirma el periodista per subratllar que les víctimes reals d’aquest fenomen serem nosaltres. El programa compta amb la participació de científics, biòlegs i especialistes en la matèria que ens ensenyen diverses àrees de la geografia espanyola i expliquen quin és el deteriorament que hi ha hagut fins ara. Des del Parc Nacional de Doñana fins als Pirineus, s’entrevisten persones vinculades al territori i es mostra amb imatges l’evolució del paisatge i les conseqüències de la desaparició de bona part de la flora i la fauna. Està molt bé com el programa planteja les converses entre biòlegs. L’espontaneïtat d’aquests diàlegs sense que un periodista intervingui en el fil conductor és un dels recursos més eficaços i interessants del programa. El grau d’expertesa dels professionals dona una agilitat narrativa, un aprofundiment en la matèria i un rigor que l’espectador agraeix.
Paral·lelament a aquest vessant documental, Porvenir intercala una trama de ficció. A causa de la pandèmia, tres germans queden confinats en una casa d’estiu familiar per posar-se d’acord amb l’herència de la seva mare. Aquesta dramatització té una càrrega simbòlica. La importància de fer canvis a les vides personals, la necessitat de sentir-nos més connectats al planeta, de desenvolupar una sensibilitat i responsabilitat envers el nostre entorn servirà de metàfora per explicar quina és l’actitud que els humans hem de tenir per provocar un punt d’inflexió que aturi el desastre global. Aquesta part del programa és la que potser fluixeja i fins i tot fa una mica de nosa. Dona originalitat a la proposta i hauria de servir com a mirall per a l’espectador, però la ficció és una mica matussera i sobreactuada. És un recurs narratiu que també utilitzava el docudrama de Netflix El dilema de las redes sociales, on una família de ficció il·lustra les conseqüències que tindrà per a la població el caos mundial provocat per la manca d’ètica i la mala gestió de les xarxes socials.
És evident que ens trobem en una situació límit respecte al canvi climàtic perquè totes les grans plataformes televisives estan oferint una gran quantitat de produccions destinades a alertar la societat en aquest sentit i a transmetre la urgència d’aquest drama. Ara bé, també és obvi que avancem directes al desastre i que ho farem asseguts còmodament al sofà de casa havent après la teoria però sense fer res a la pràctica.
