Ultratge a la bandera i altres misèries

La justícia espanyola continua la seva ofensiva política, i ara és el Tribunal Constitucional el que estableix (amb divisió interna, però guanya la majoria habitual) que el dret a la llibertat d'expressió no empara, a Espanya, l'ultratge a la bandera, i que per tant aquest ultratge s'ha de perseguir com a delicte. Novament es tracta de donar cobertura jurídica al discurs ultranacionalista de PP, Vox i Ciutadans, i armar-los de raons davant dels enemics d'Espanya i de la seva unitat. Novament, també, es tracta d'utilitzar el poder judicial amb finalitats descaradament polítiques, amb l'esquinçament que això suposa per a la democràcia i l'estat de dret. De fet, la intenció és aprofundir en la involució democràtica iniciada l'any 2015 amb la llei de seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, que PSOE i Unides Podem varen anunciar que derogarien i encara no han derogat. A més d'això, el Tribunal Suprem ha pres decisions obertament bel·ligerants des del punt de vista polític i —segons els experts— jurídicament més que discutibles, com la retirada del tercer grau als presos polítics catalans o el reinici del procés judicial contra Arnaldo Otegi pel cas Bateragune. Per altra banda, el PP continua enrocat en la seva negativa a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i la condiciona a l'expulsió de determinades formacions (Unides Podem, ERC, Bildu) de la governabilitat de l'Estat.

Si hi afegim els múltiples escàndols fiscals protagonitzats pel cap de l'Estat i la casa reial, i els grotescos esforços per dissimular-los i fer veure que tot és normal, el resultat és que Espanya, cada dia més, s'allunya de qualsevol noció de democràcia avançada. Per contra, s'acosta a un model d'estat autoritari i autàrquic, amb unes elits dirigents decidides a fer literalment el que sigui per no ser descavalcades del poder, obsessionades per protegir-se a elles mateixes de tota objecció, de tota crítica. En particular, la decisió de tornar a jutjar Otegi suposa una insurrecció en tota regla del Suprem davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. I el mateix delicte de l'ultratge a la bandera, en el context d'un país que ve d'una dictadura que s'autodefinia amb el nom de “nacionalcatolicisme”, és una manera de donar a entendre que Espanya gira l'esquena a la possibilitat d'avançar democràticament.

A molts països democràtics les manifestacions contra la bandera i altres símbols nacionals formen part, com és lògic, de la llibertat d'expressió. És cert que en altres països també democràtics no és així, i que els atacs contra la bandera hi són penats d'una manera o altra. Però ja hem dit que estem parlant d'Espanya, un país que es va passar pràcticament tot el segle XX resistint-se a la democràcia: tan ferotgement, que fins i tot va fer una Guerra Civil per tal d'impedir que la democràcia hi pogués prosperar. Actualment, els poders hereus de la ideologia franquista es dediquen a promoure un ambient d'endarreriment i d'embrutiment de la vida pública que s'acaba fent irrespirable.