El que no s'havia explicat del final d'Unamuno
La pel·lícula de Manuel Menchón nega el relat oficial i apunta que l'escriptor va ser assassinat
BarcelonaLes fake news poden tenir una vida molt llarga. En el cas de la mort de l'intel·lectual i escriptor Miguel de Unamuno (Bilbao, 1864 - Salamanca, 1936), la manipulació històrica ha persistit al llarg de 84 anys. El cineasta Manuel Menchón, director de Palabras para un fin del mundo, que es va estrenar a la Seminci i es pot veure als cinemes, s'enerva quan va enumerant totes les mentides que han envoltat l'enfrontament entre Unamuno i el fundador de la Legión, José Millán-Astray, al paranimf de la Universitat de Salamanca el 12 d'octubre del 1936. La seva indignació encara augmenta més quan parla de la mort de l'intel·lectual d'origen basc tan sols tres mesos després del duel dialèctic amb Millán-Astray. Menchón no entén per què costa tant qüestionar el relat oficial.
Al llarg de deu anys, Menchón i el seu equip van visitar més d’una vintena d’arxius espanyols i europeus fins a trobar documentació inèdita que desmunta tot el que fins ara sabíem sobre els tres últims mesos d’Unamuno. "La versió oficial és totalment falsa, la qüestió és qui crea aquesta mentida i per què la perpetua durant 84 anys", diu el cineasta. Al film hi apareixen imatges força desconegudes, com la crema de llibres en diferents poblacions, entre les quals Barcelona, les donacions de diners per part de la població de les zones ocupades a l’exèrcit rebel, o els papers dels nazis pressionant perquè no es donés el premi Nobel a Unamuno. La pel·lícula de Menchón va donant les pistes perquè l’espectador arribi a les seves pròpies conclusions. ¿Va ser assassinat, Unamuno? ¿Qui era Bartolomé Aragón, l’únic testimoni de la seva mort? ¿Què preocupava a Unamuno aquelles últimes setmanes? I, sobretot, ¿què no sabem de les atrocitats i la manipulació del bàndol sublevat i quines poden ser les conseqüències de no fer-nos prou preguntes?
El duel entre Astray i Unamuno
"Los catalanistas morirán"
"Los catalanistas morirán. Morirá la intelectualidad. Viva la muerte. Viva Franco". Són les paraules que va pronunciar Millán-Astray el 12 d'octubre del 1936, segons recull la pel·lícula de Menchón. Fins ara no s'havien sentit. Les ganes de matar del fundador de la Legión no acaben aquí: "Ciertos profesores, los que pretendan enseñar teorias averiadas, morirán". Salamanca va ser ocupada per les tropes rebels pocs dies després del cop d'estat, el juliol del 1936, i la seva propaganda es va apropiar de la figura d'Unamuno. El filòsof i escriptor, que poc abans havia estat proposat per presidir la República, era aquell 12 d'octubre del 1936 el rector de la Universitat de Salamanca. "Quan vaig fer La isla del viento (2015) volia introduir aquella escena del paranimf però tot plegat em semblava absurd. Vaig començar a dubtar de la versió oficial, i vaig acabar veient que tot el que s'havia explicat d'aquell dia ho havien transmès persones o que no eren allà o que ho havien escrit 20 anys després", diu Menchón. La brutalitat d'Astray era molt pitjor de la que deixava entreveure el relat oficial. Tampoc s'havia dit la veritat sobre les paraules d'Unamuno. "El pitjor és que actualment aquest odi visceral envers la cultura i la intel·lectualitat perviu entre un sector de la població", diu Menchón.
El film recull les paraules d'un testimoni que sí que va transcriure, aquell 12 d'octubre, tant els discursos com les reaccions del públic: Ignacio Serrano Serrano, catedràtic de dret civil. Els papers de Serrano els van localitzar Jean-Claude i Colette Rabaté, els biògrafs d'Unamuno. Pocs dies després d'aquell enfrontament, l'escriptor i filòsof era destituït com a rector i el tancaven a casa seva. Vint dies abans de morir, Unamuno va començar a escriure sobre la possibilitat que l'assassinessin, cosa que fins aleshores no havia fet: "Li escric aquesta carta des de casa meva, on estic des de fa dies empresonat disfressadament. Em retenen com un ostatge, no sé de què ni per a què. Però si m'han d'assassinar, com a d'altres, serà aquí, a casa meva".
Qui era Bartolomé Aragón?
"No l'he matat!"
Unamuno va morir el 31 de desembre del 1936. Segons el relat oficial, un antic alumne, Bartolomé Aragón, va visitar el seu professor i, quan va veure que li cremaven les sabatilles, va sortir cridant que s’havia mort. És l’únic testimoni dels últims moments de l'autor de La tía Tula. Tanmateix, Aragón no era ni alumne ni conegut d’Unamuno. El filòsof i escriptor va escriure més de 25.000 cartes i en cap es menciona el nom d’Aragón, segons Menchón. Se sap que Aragón va dirigir La Provincia de Huelva i que va participar en la brutal repressió de la conca minera de Río Tinto (Huelva), on es calcula que hi ha més de 1.400 persones enterrades a les fosses. Aragón no era alumne de la Universitat de Salamanca sinó que va estudiar a l’Escola de Ciències Corporatives de la Universitat de Pisa (Itàlia), on va quedar meravellat per Mussolini. La pel·lícula de Menchón explica que va treballar en la depuració de professors i recull algunes de les seves paraules. Per exemple, des de Huelva, Aragón anima els infants a combinar llibres i fusells i a "servir al holocausto español". Aquell 31 de desembre del 1936 se sap que Aragón era amb Unamuno i va sortir de l’habitació cridant que no l’havia matat. "Tot el que envolta les hores després d’aquella visita està ple d’irregularitats", diu Menchón. Unamuno va ser enterrat ràpidament amb honors falangistes i el seu net, Miguel de Unamuno, explica que se’n van apoderar fins al final. "No només es van emportar el seu cos sinó que el van presentar com un feixista", relata davant la càmera.
El premi Nobel i el boicot dels nazis
"Unamuno està en contra nostra"
Tots els testimonis que se senten a la pel·lícula pertanyen a arxius històrics. "Jo no volia manipular els espectadors com ho van fer els feixistes", diu Menchón. José Sacristán posa la veu a Unamuno, Víctor Clavijo és Millán-Astray i Antonio de la Torre el general Mola. Excavar als arxius ha sigut dur. "Ha sigut una feina de pic i pala. Va ser especialment complicat aconseguir els documents alemanys del que havia sigut el ministeri de Propaganda del Tercer Reich", diu el cineasta. En aquests papers queda constància de la intervenció d'Alemanya perquè no es concedís el premi Nobel de literatura a Unamuno. El 1935 el Nobel va quedar desert, cosa que no passava des de la I Guerra Mundial.
"Després del canvi polític del 1933, Unamuno ha tingut una actitud tan clara contra nosaltres que se'l pot considerar com el portaveu espiritual de la lluita contra Alemanya en els cercles intel·lectuals d'Espanya", es pot llegir als documents alemanys. El filòsof i escriptor va alertar des d'un primer moment sobre el perill dels feixismes. "És un dels primeres que denuncien la manipulació que es fa sobretot de la gent jove", diu Menchón, que lamenta que Espanya no ha mirat encara, amb honestedat, el seu passat. "No hi ha prou veus crítiques i bona part de la intel·lectualitat té una posició política o una altra", diu.
Menchón espera que la seva pel·lícula es pugui veure als cinemes catalans ben aviat: "Som romàntics i de moment no la posarem a les plataformes per tot el que es genera en un cinema; hi ha moments de catarsi, la gent es commou. L'altre dia va venir una senyora plorant i em va dir que a la pel·lícula hi sortia un home que havia matat els seus pares". Es referia a Bartolomé Aragón.