Misc06/04/2020

Europa se la juga

Incapaç de superar l’esquerda pels ‘coronabons’, l’Eurogrup prepara 500.000 M€ en crèdits

Júlia Manresa Nogueras
i Júlia Manresa Nogueras

Brussel·lesAquests últims dies, presidents, comissaris, ministres, exministres, eurodiputats i economistes han omplert pàgines de diaris d’arreu d’Europa reclamant una resposta fiscal europea ambiciosa a la crisi del coronavirus. Molts d’ells han escrit en favor dels coronabons : una emissió de deute avalat per tota la Unió Europea per finançar l’escut fiscal. Fent menys soroll -perquè parteixen d’una posició de bloqueig- se situen els que hi estan en contra. Aquesta és la profunda esquerda que travessa pel mig la UE, dividint-la de nord a sud. Aquest dimarts els ministres de Finances de la zona euro tenen la tasca de començar-la a segellar, però l’encàrrec que els van fer els líders europeus venia enverinat: els Països Baixos, Àustria i Alemanya continuen negant-se a qualsevol mutualització del deute, mentre que França, Espanya i Itàlia s’hi mantenen ferms. D’aquí que l’Eurogrup treballi amb una proposta de mínims: 500.000 milions en préstecs per diferents vies i que, com a molt, tornarà la pilota dels coronabons als caps d’estat i de govern.

Sobre la taula dels ministres hi ha un menú de propostes i molta pressió política. “No és el moment per a divisions. D’aquesta crisi no en sortirem amb guanyadors i perdedors”, avisava dilluns el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, en una conversa al think tank Bruegel. La Comissió Europea ha presentat fins ara iniciatives que busquen el consens dins d’aquesta fractura, com ara alliberar la cotilla pressupostària als estats, flexibilitzar la utilització dels diners del pressupost europeu o préstecs per ajudar a pagar ERTOs, finançats amb l’aval de tots els països de la UE per valor de 100.000 milions. S’espera que l’Eurogrup hi doni la primera llum verda, amb la proposta d’ampliar la capacitat de crèdit del Banc Europeu d’Inversions a 200.000 milions.

Cargando
No hay anuncios

Però la Comissió també té clar que cal fer més, perquè avisa que, sense una resposta conjunta, d’aquesta crisi se’n pot sortir amb l’eurozona tocada de mort si hi ha països que s’enfonsen mentre altres floten i tots tenen la mateixa moneda. Per això, Gentiloni i el comissari francès de Mercat Interior, Thierry Breton, han proposat un Fons Europeu de Recuperació que emetria deute a llarg termini per finançar la recuperació. Brussel·les es posa així del costat de França, que ha suggerit la creació d’un fons que permeti emetre deute per valor d’un 3% del PIB europeu. Seria un mecanisme temporal i subscrit a la resposta al coronavirus amb un període de devolució de fins a vint anys.

Aquest és un dels dos eixos principals sobre els quals pivotarà la discussió dels ministres, i també el més espinós. “No crec que hi hagi una solució sobre això”, auguraven fonts diplomàtiques del bloc del nord. La proposta francesa busca, de fet, convèncer aquest front liderat pels Països Baixos, que rebutgen qualsevol mutualització del deute. París té el suport dels nou països que van signar una carta demanant coronabons, el bloc d’estats que avisa que està en risc el futur d’Europa. Entre els signants hi ha Espanya, que, mentre París i Roma es mouen per avançar, ha mantingut un silenci absolut només trencat per un article de Pedro Sánchez en diversos mitjans amb consignes polítiques però sense propostes tècniques.

El segon eix eix és el fons europeu de rescat (el Mede), que també enfronta els dos blocs. Amb capacitat per habilitar línies de rescat a països amb dificultats, previsiblement serà el primer pilar de la resposta que s’aprovarà avui (amb 240.000 milions). Ara bé, hi podria haver sorpreses, com ara que Itàlia el rebutgi, ja que es nega que aquesta ajuda tingui condicions a canvi (és a dir, que a canvi dels crèdits s’hagin de fer reformes). Alemanya està disposada a relaxar aquesta condicionalitat, però els Països Baixos insisteixen que cal aplicar-la, encara que sigui en una segona fase. I la qüestió també portarà cua: “No podem dir ara a un país afectat per aquesta terrible crisi que ha de tenir un programa de vigilància i que ha de fer certes coses amb el seu sistema de pensions”, avisa Gentiloni.

Cargando
No hay anuncios

La rigidesa dels Països Baixos, Àustria i Alemanya

El fons europeu de rescat

Els països del tradicional bloc de l’austeritat insisteixen en fer servir el fons europeu de rescat (Mede), que habilita línies de rescat per a països amb dificultats financeres i sota condicions de fer ajustos pressupostaris després sota vigilància econòmica. Els Països Baixos critiquen que països com Itàlia exigeixin eliminar qualsevol condicionalitat i pressionen perquè n’hi hagi en una segona fase “per assegurar que les coses aniran millor”, segons fonts diplomàtiques.

Cargando
No hay anuncios

Un fons de solidaritat amb regals

Davant les crítiques per la duresa del discurs neerlandès, el primer ministre, Mark Rutte, va proposar la creació d’un fons de solidaritat de 10.000 milions d’euros, dels quals els Països Baixos aportarien fins a 1.200 milions com a “regal” per fer front a la crisi sanitària, fent servir l’argot que utilitzen fonts diplomàtiques d’aquest front de països. Aquests països veuen amb bons ulls els préstecs per finançar ERTOs anunciats per la Comissió, però només perquè és un mecanisme temporal.

Cargando
No hay anuncios

Les demandes de França, Espanya i Itàlia

Deute comú i zero condicions

Aquests tres països lideren el bloc que demana una resposta fiscal conjunta i ambiciosa. França ha pres la iniciativa amb la proposta d’un fons de recuperació comú que arribaria fins al 3% del PIB de l’eurozona, i fonts de l’Elisi avisen que és indispensable. Aquest mateix bloc no descarta que s’activi el fons de rescat europeu, però exigeixen que no estigui condicionat a reformes ni vigilància, ja que estigmatitzaria països en una crisi que es considera simètrica.

Cargando
No hay anuncios

Un Pla Marshall

Precisament el fons comú de recuperació serviria per finançar un ambiciós pla de polítiques fiscals coordinades per sortir de la crisi, un Pla Marshall que corregeixi les diferències de dimensió dels estímuls aprovats per Alemanya o Itàlia, per exemple. Tot i això, la Comissió Europea insisteix en vehicular-ho en el futur pressupost de la UE, que és molt limitat de mida perquè amb prou feines suposa l’1% del PIB i justament el bloc del nord es nega a posar-hi més diners.