Els líders europeus relacionen la integració dels migrants amb la lluita antiterrorista

Brussel·lesEls recents atemptats jihadistes a París, Niça i Viena han fet encara més crua l'efemèride d'aquest divendres: fa cinc anys dels atacs a la capital francesa en què van morir 130 persones. Aleshores, la lluita antiterrorista ja va remoure l'agenda europea, però ara el to s'ha endurit. Marcat per la lluita electoral contra l'extrema dreta, el president francès, Emmanuel Macron, ha pressionat aquesta setmana per obtenir suport en la seva lluita contra el "separatisme islamista" a escala europea, en una aliança amb el conservador austríac Sebastian Kurz. Els ministres europeus de l'Interior han debatut la qüestió aquest divendres i, finalment, han emès una declaració política més tova de la que Macron o Kurz haurien volgut però que barreja la integració de la immigració amb la lluita antiterrorista i evidencia les discrepàncies entre els Vint-i-set.

"La integració és un camí de doble sentit. Això vol dir que s'espera dels migrants que facin un esforç actiu per integrar-se, mentre l'ajuda en aquest sentit també és important. Les oportunitats per als migrants, que tenen permès quedar-se legalment, de participar en totes les àrees de la societat és tan important com el reconeixement i el respecte –d'acord amb les lleis vigents– de les normes i els valors europeus com a fonaments per a una integració d'èxit", diu el comunicat fent equilibris entre les visions que reclamen actuar contra la considerada "immigració il·legal" i les que reclamen una resposta més "humana" al drama migratori. "Les violacions de l'ordre democràtic i els valors dels estats europeus i de les seves lleis nacionals no poden ser subestimats ni tolerats, sigui el que sigui que les motiva", conclou el paràgraf.

Fonts del ministeri de l'Interior espanyol admetien sentir-se incòmodes amb aquesta referència a la integració de les persones migrants en una declaració política que havia d'abordar la lluita antiterrorista. "Ens hauria agradat que això no constés perquè les amenaces terroristes venen de dins i de fora. Que hi hagi hagut un cas com el de Niça [on el presumpte terrorista havia entrat de manera irregular des de Tunísia fins a França] no significa que s'hagi d'extrapolar i generalitzar en tots els supòsits", deien les mateixes fonts.

Però les posicions d'Espanya o Itàlia (els països més pressionats per l'arribada d'immigrants des del Mediterrani) xoquen amb la d'un Macron que insisteix ara en la necessitat de "refundar" l'espai Schengen i controlar les entrades i sortides a l'espai europeu. Justament, però, la Unió Europea no compta amb una política migratòria i d'asil comuna per les discrepàncies entre els estats membres i les negatives de diversos països d'acollir persones migrants i refugiades que arriben a les costes italianes, gregues i espanyoles.

Amb tot, la declaració final ha rebaixat el to molt més del que s'havia debatut a principis de setmana. Es fa referència a la unitat dels països europeus contra tot tipus de terrorisme, a la necessitat d'enfortir mecanismes de prevenció de la radicalització (també online) i també es posa èmfasi en la llibertat religiosa. Però el to és més "equilibrat", com ha defensat el ministre de l'Interior alemany, Horst Seehofer, perquè governs com l'espanyol, l'italià o el suec han pressionat perquè s'eliminessin diverses referències a l'islamisme, a les obligacions dels migrants i, fins i tot, a la formació dels imams. De fet, el president del Consell Europeu, Charles Michel, de la família política de Macron, reiterava en la seva newsletter setmanal publicada ahir la necessitat de debatre sobre la creació d'acadèmies europees per formar imams amb l'objectiu de lluitar contra la radicalització.