La vacuna del Barça

BarcelonaPer no desentonar amb l’annus horribilis que hem viscut com a societat, el del Barça ha estat l’any de l’ensorrament econòmic i esportiu després d’una dècada de vaques grasses. Queda per al nou president reflotar un club al límit de la fallida, però, com a mínim en l’apartat futbolístic, no es trobarà un solar gràcies a l’aparició a l’elit de dos juvenils.

Si hi ha una matèria que genera unanimitat entre els barcelonistes és que Ansu i Pedri són l’esperança que la travessa pel desert no serà tan feixuga. Arran de la sortida de Suárez, al davanter guineà se li han obert les portes de la titularitat que abans li negava l’estatus dels veterans i, fins a la inoportuna lesió de genoll, va respondre amb la personalitat i la capacitat per marcar diferències que només tenen els escollits.

Però encara millor, per inesperada, ha estat l’explosió controlada de Pedri. Sense un físic privilegiat, ni els gols que avalen el creixement d’Ansu, el canari n’ha tingut prou amb la seva manera privilegiada de simplificar el joc per convèncer Koeman que el preuat espai a l’epicentre de l’atac no ha de ser per a Griezmann ni per a Coutinho, sinó per a ell.

Després d’anys de gastar-se els diners en cromos per fer creure a Messi que li oferirien un projecte esportiu potent, el futbol s’ha entestat a recordar al Barça que el talent i el rendiment no van lligats al preu del traspàs, ni al currículum previ. Una lliçó bàsica, sobretot ara que no tenim un ral.

No convé carregar aquests dos futbolistes especials amb més pressió de la que ja suporten. La solució definitiva no passa per continuar juxtaposant individualitats, sinó per trobar el nord futbolístic que l’entitat va perdre fa temps, però per recuperar l’hegemonianel Barça també necessita tornar a tenir futbolistes de referència. I, si una cosa sabem del cert de Koeman, és que cuinarà aquests dos diamants sense complexos i que no els posarà fre.

Aquest diumenge, amb l’emissió de l’entrevista que Messi ha concedit a Jordi Évole, potser tindrem alguna pista de què voldrà fer el capità quan sigui lliure per escollir el seu futur. És difícil saber quan prendrà la seva decisió, en què la basarà, en qui confiarà i quanta paciència (més) està disposat a tenir. Perquè la malaltia del club és greu i no es curarà en dos dies, però és possible que en Ansu i Pedri, ben rodejats, haguem trobat la vacuna, i que Messi se la vulgui posar. I si no, ens tocarà confiar com quan Guardiola va decidir donar-li el 10 i aixecar un projecte al seu voltant.