Una vaga de fam que mostra les vergonyes de l'Estat
BarcelonaDos dels nou presos polítics independentistes, Jordi Sànchez i Jordi Turull, van iniciar ahir una vaga de fam per denunciar les dilacions del Tribunal Constitucional a l'hora de resoldre els nombrosos recursos que hi han presentat, i que interpreten com una maniobra per impedir que puguin recórrer a la justícia europea. La notícia, juntament amb la publicació d'una fotografia dels set presos de Lledoners, va causar commoció a l'opinió pública perquè remet a un tipus de protesta històric que representa un risc real per a la salut dels que la practiquen. En alguns casos fins i tot pot acabar en un desenllaç fatal. En cap cas es pot frivolitzar o menystenir el seu gest, que és d'una gran transcendència.
Abans de res cal expressar un profund respecte tant pels dos presos que han decidit emprendre aquest camí tan difícil, el de la vaga de fam, com pels que no ho han fet. El procés de reflexió del col·lectiu ha sigut llarg i s'han valorat totes les variables que estan en joc. I és en aquest marc de llibertat individual on cal situar la decisió personal de cadascú. Ara bé, no hi ha dubte que a partir d'ara la causa dels presos entra en una nova dimensió, en què, un cop més, serà molt important el suport i la solidaritat dels ciutadans amb les famílies dels vaguistes.
Sigui com sigui, des d'ahir l'estat espanyol, i en concret el poder judicial, afronta un nou repte per a la seva imatge internacional, ja molt deteriorada per la instrucció del cas del Procés i per episodis com el de l'impost de les hipoteques, o, més recentment, per l'escàndol al voltant de l'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial. Ara l'Estat ja no només té presos polítics, sinó que té presos polítics en vaga de fam. A més a més, Jordi Sànchez i Jordi Turull no demanen, com podrien, el seu alliberament, sinó simplement que el TC actuï amb diligència, resolgui els recursos i els deixi acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que és la instància judicial en què el sobiranisme català té dipositades totes les esperances després de veure com funciona la judicatura espanyola. És per això que aquesta vaga de fam serveix per mostrar les vergonyes de l'Estat i denunciar una situació profundament injusta i que provoca una greu indefensió.
Tot plegat ha de desembocar en un judici on esperem que tots els processats estiguin en les millors condicions físiques i mentals per plantar cara i rebatre el relat trampós i falsari sobre el qual es basen les desproporcionades peticions de pena. En aquest sentit, la vaga de fam pot servir per tornar a cridar l'atenció de l'opinió pública internacional sobre un procés judicial ple d'irregularitats i que ha estat desautoritzat, almenys pel que fa a l'acusació de rebel·lió, pels tribunals alemanys. El judici que començarà al gener marcarà un abans i un després en la història de Catalunya i Espanya. I la vaga de fam de Jordi Sànchez i Jordi Turull encara subratlla més aquest fet.
