Una vaga difícil d'entendre pels ciutadans

BarcelonaLa veritat és que amb la d'aquests dies només hi ha hagut dues vagues de metro durant el Mobile World Congress, però la majoria de ciutadans tenen la sensació que han sigut moltes més. En part perquè sí que hi ha hagut amenaces de fer-la més vegades i en part perquè quan es va complir l'amenaça, el 2016, el caos de mobilitat i l'afectació als barcelonins va ser molt gran. I, recordem-ho, es va sumar a altres parades al llarg d'aquell any que van fer anar de bòlit els ciutadans fins que es va aconseguir firmar un conveni col·lectiu molt beneficiós que, tot i així, no va evitar posteriors amenaces d'aturades que sempre coincidien amb esdeveniments especialment multitudinaris que compliquen la mobilitat. Si durant el MWC del 2016 el que va passar va ser que l'Ajuntament de Colau no va cedir inicialment a les reivindicacions del treballadors, en la negociació de l'anterior conveni, el del 2012, Xavier Trias sí que havia cedit i havia ofert l'augment salarial que volien per evitar la vaga durant el congrés.

Ara el que ha provocat la convocatòria d'una vaga parcial, en hores punta, són les mesures que ha de prendre l'empresa per fer front a la crisi causada per la descoberta d'amiant en una part de les instal·lacions del metro. Segons TMB s'estan prenent totes les mesures que preveu Salut i encara més; segons els treballadors, aquestes mesures són insuficients, i reclamen més transparència a l'empresa i que es facin proves a tots els treballadors, i no només als que es preveia que podrien haver estat en contacte amb el material perillós. Que en un tema de salut en el qual se suposa que les dues parts han de treballar coordinades les diferències siguin tan grans que acabin provocant una vaga als ciutadans els resulta difícil d'entendre. El més lògic seria que hi hagués no una negociació sindical sinó una col·laboració honesta i oberta entre empresa i treballadors per fer front a un problema que té importants repercussions per a la salut d'una part dels empleats.

Pel que sembla, però, la relació entre TMB i el comitè és tan dolenta, i està tan polititzada i enrarida, que la sensació que tenen ara molts ciutadans és que els treballadors només saben o poden negociar tenint-los a ells com a ostatges. I no hi ha dubte que ho poden fer perquè controlen una infraestructura bàsica de la qual depèn, sobretot, la gent treballadora. Aprofiten que una vaga així durant aquests dies a més d'afectar la mobilitat dels ciutadans i dels milers de visitants del MWC suposa també una taca en la imatge de la ciutat a nivell internacional. Saben que això els afavoreix a l'hora de negociar, com s'ha demostrat històricament. Tenen dret a fer-ho, per descomptat. La vaga és un dret fonamental dels treballadors que en cap cas es pot retallar. Però els ciutadans també tenen dret a valorar si en aquest cas s'està exercint de manera justa, si la mesura és proporcionada o no i si abans s'han esgotat, tant per part dels treballadors com per part de l'empresa, altres mitjans de pressió menys perjudicials per als milers i milers de persones que depenen d'aquest transport per arribar a la feina.