Hipocresia, princeses i cracs
El Dia Internacional de les Dones i la jornada de vaga han estat àmpliament cobertes per totes les cadenes de televisió, i s’han mostrat molt sensibles a les reivindicacions. Els logotips de les cadenes de televisió modificats i amb lemes feministes; canvis en els colors corporatius i els rètols de pantalla, que quedaven tenyits de lila; absència de moltes professionals, substituïdes per companys mascles; equips d’homes que s’exhibien radicalment reduïts, i dones que tot i treballar s’havien vestit de color morat. Les dues estrelles matinals per excel·lència, Susanna Griso i Ana Rosa Quintana, estaven al peu del canó. La primera, amb una camisa lila. La segona, amb una samarreta on es llegia “ Mujeres al poder ”. Un feminisme que no tenen en compte quan han d’abordar a diari la violència de gènere, ja que ho fan des dels plantejaments més tòxics per als drets de les dones: des dels que perpetuen la cultura masclista.
A nivell televisiu el 8-M s’ha convertit en un aparador força hipòcrita. S’ha transformat en un atac sobtat de conscienciació feminista en què els professionals de la televisió lluiten contra el masclisme de la societat però no contra de la pressió exercida des de les seves pròpies cadenes. Tant de bo de cara a l’any que ve es pugui organitzar un 8-M en què les dones puguin presentar un informatiu sense sabates de taló d’agulla, per exemple. O en què gosin explicar la tirania nutricional a què es mantenen subjectes per aparèixer cada dia en pantalla. O que realitzadors i estilistes expliquin com intenten dissimular alguns embarassos de les presentadores d’informatius. O que els homes i les dones que estan al capdavant dels informatius revelin a l’audiència quant temps es passen ells a maquillatge i perruqueria i quant elles. O fins a quin punt, i depenent de la cadena, se senten obligades a lluir roba ajustada que no es posarien mai per sortir al carrer. Com a mínim, televisivament seria un 8-M més sincer.
De les mostres d’honestedat sobre el masclisme que ens toca viure, la més divertida la vam veure el dia 7 a l’ InfoK. La redactora Irene Blay conversava amb un grup de nens i nenes sobre si els homes i les dones érem diferents. Havien quedat separats i un dels nens demanava si es podien canviar de lloc i barrejar-se. La periodista els preguntava: “¿Us passa sovint això que us separeu entre nens i nenes?” Reconeixien que sí, que ho feien espontàniament quan la mestra demanava que fessin grups. “He tingut un professor d’educació física, de qui ara no diré el nom, que diferencia entre «princeses» i «cracs»”, deia un. “Baixes de l’autocar i hi ha moltes més mares que pares esperant els fills”, deia una nena. “Quan ens posem malalts a l’escola i ens diuen que truquem als pares, gairebé tothom truca a la mare”, admetia una altra. Cal més treball mediàtic amb perspectiva de gènere en els més joves perquè, en els 8-M del futur, no hàgim de veure tanta hipocresia a la televisió.
