Valtònyc commemora un any d’exili amb nou disc

Brussel·les“Fa un any que vaig marxar de casa”, deia dijous dalt d’un escenari d’un centre cultural de Brussel·les el raper Valtònyc, l’àlies de Josep Miquel Arenas. Amb l’aniversari del seu exili de Mallorca, el músic vol tancar una etapa per començar-ne una de nova amb la presentació d’un nou disc: Piet Hein. Valtònyc està condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, injúries greus a la Corona i amenaces, un periple judicial que va començar quan tot just tenia 18 anys, i admet que tenia moltes coses per aprendre. “Valtònyc era un personatge més provocador i menys intel·ligent, es ficava amb tothom sense importar-li res”, confessa. El canvi de mentalitat també es nota al disc, que fusiona jazz amb hip-hop i té un to més sentimental, menys agressiu, però igualment crític i reivindicatiu. A l’escenari va explicar com havia marxat de Mallorca, entre aplaudiments del públic, en què hi havia els seus advocats i també exiliats com Adrià Carrasco o Clara Ponsatí. Però també va explicar com a Bèlgica hi ha trobat una família que li ha fet sentit “amor pur”. Així presentava un dels seus amics, amb qui va cantar una cançó.

Piet Hein és un heroi nacional flamenc de la guerra contra Espanya de finals del segle XVI que va “destruir la imatge i l’economia d’Espanya” després de ser-ne presoner. Està convençut que, com Piet Hein, “ja ha derrotat l’Estat per tres a zero”. Però, després d’esgotar el front judicial, creu que toca fer una altra cosa: “ Piet Hein és més moderat, mira més les lletres, no només busca la provocació directa. No penso el mateix ara que quan tenia 18 anys. Tots madurem i Valtònyc arriba un punt que ha de morir”.

Piet Hein ha estat publicat per una discogràfica belga, i no autoeditat com els últims. Ha pogut ser així perquè ha aconseguit finançament públic belga. “Espanya subvenciona toros i Bèlgica subvenciona música. Allà soc un terrorista i aquí un ciutadà lliure que pot demanar una subvenció”, etziba el raper. En l’elaboració del disc hi han participat músics catalans i també belgues. Per presentar-lo va comptar amb la col·laboració de Cesk Freixas, que va inaugurar un concert dedicat a l’exili amb cançons com l’ Estaca de Lluís Llach o Al vent de Raimon.

Que Valtònyc hagi madurat i que això es noti al disc no vol dir que estigui penedit, explica. “Només em penedeixo d’haver fet lletres masclistes i homòfobes”, assegura fent autocrítica. Vol tancar una etapa i, amb temes com Cançó de foc, vol deixar clar que la lluita continua però que “ara toca fer música”.