Valtonyc, un altre pres d’estat
La investidura del president Torra ha eclipsat almenys una altra notícia important, que és la de la confirmació de l’ingrés a presó del raper Josep Miquel Arenas, Valtonyc, després que el Tribunal Constitucional hagi rebutjat el darrer recurs interposat per la seva defensa. Com és sabut, Valtonyc va ser condemnat a tres anys i mig de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, i calúmnies, injúries i amenaces contra la Corona espanyola, en una sentència dictada per l’Audiència Nacional i ratificada pel Tribunal Suprem.
Com que la categoria de pres polític és tan difícil d’obtenir (molts la neguen també als Jordis i als polítics catalans empresonats per haver tingut, precisament, la pretensió de fer política), convindrem almenys que Valtonyc és un pres d’estat. Perquè són les més altes instàncies d’un poder de l’Estat, el judicial, les que l’envien a presidi per haver presumptament injuriat i amenaçat un altre poder de l’Estat, en aquest cas la Corona. Amb l’aplaudiment, a més, dels poders executiu i legislatiu, i també de la majoria de l’elit política. En definitiva, tots els poders de l’Estat es posen d’acord a reprimir i castigar un sol ciutadà per haver fet unes cançons amb unes lletres pujades de to. Per cert, que a qui torni a fer la brometa que el que passa és que Valtonyc és molt dolent musicalment li recordem que Alejandro Sanz i David Bisbal són molt més dolents encara i no per això han d’anar a la presó, com és lògic.
Valtonyc és ara un condemnat al qual se li denega la possibilitat d’evitar l’ingrés a presó, mentre que d’altres condemnats a presidi, com Iñaki Urdangarin, Rodrigo Rato o els ultres que varen assaltar la llibreria Blanquerna de Madrid, es passegen a lloure tranquil·lament. Els uns han robat diners públics i els altres són una colla de falangistes reconeguts que varen cometre un acte de violència amb l’agreujant d’odi i discriminació per motius ideològics; Valtonyc només fa ver ús (amb humor o amb mal gust, això ja queda com a molt a la consideració de l’oient) de la seva llibertat d’expressió. Parlant de danys contra la Corona, sembla que les activitats sense ànim de lucre de l’esmentat Urdangarin i la seva esposa, la infanta Cristina, al capdavant de l’Instituto Nóos serien més lesives per a la institució monàrquica que les cançons d’un raper de 24 anys. Loquillo pot dir que l’empresonament de Valtonyc li importa un rave; a molts fa temps que ens importen un rave els artistes, els escriptors i els opinadors que presumeixen de ser políticament incorrectes per acabar essent servils amb l’autoritarisme.
En qualsevol cas, Valtonyc ha estat condemnat per un estat que persegueix i empresona ciutadans (polítics, artistes o dirigents civils, tant se val) que diuen coses que li resulten molestes. Naturalment que això és un símptoma de feblesa, però mentrestant és una feblesa molt mala de suportar. Seria desitjable no perdre de vista, en aquest context, que totes les repressions són la mateixa repressió, perquè són els mateixos els que l’apliquen.
