'La vampira de Barcelona': ¿Qui xuclava la sang dels pobres a la Catalunya modernista?
El primer llarg de ficció de Lluís Danés es va endur el Premi del Públic al Festival de Sitges
'La vampira de Barcelona'
(2 estrelles)
Direcció: Lluís Danés. Guió: Lluís Arcarazo i María Jaén. 103 min. Espanya (2020). Amb Roger Casamajor, Nora Navas i Bruna Cusí. Estrena als cinemes
Poques llegendes negres locals més fascinants que la d'Enriqueta Martí, la dona del Raval de Barcelona a qui durant dècades s'ha atribuït el segrest i assassinat de criatures. En el seu primer llarg de ficció, Lluís Danés furga entre les ombres de la capital catalana del tombant del segle XIX al XX per rescabalar la memòria de la presumpta “vampira del carrer Ponent”, estigmatitzada com a dona i com a pobra. El director de Llach, la revolta permanent es distancia amb encert dels drames d'època que apel·len al realisme. Ens endinsa al paisatge de marginació de la ciutat empobrida a través d'un imaginari de tenebrisme expressionista mentre recorre a l'excés del grand gignol quan es mou pels espais de la doble moral burgesa. Una opció que tanmateix s'esgota al llarg del metratge i es queda en teló de fons estilitzat que no cobra prou cos com a univers cinematogràfic.
I, en l'intent de reivindicar-la, Enriqueta Martí (Nora Navas) pateix una nova discriminació. Aquí a mans d'un periodista fictici, en Sebastià (Roger Casamajor), un d'aquells que repeteix la paraula Veritat, així en majúscules, excessives vegades per resultar creïble i encapçala una trama d'investigació en què ell acapara tot el protagonisme com a home encaparrat en salvar una altra dona. També queda massa superficial, per molt contundent que es presenti, la denúncia dels veritables vampirs de la societat catalana de l'època.