El cop a Veneçuela, pont entre Sánchez, Casado i Rivera

PeriodistaLa decisió del govern de Pedro Sánchez de garantir el trasllat del dirigent de opositor Leopoldo López des de l’ambaixada de Xile fins a Caracas, a la residència de l’ambaixador d’Espanya, Jesús Silva Hernández, ha suposat un pas important de l’executiu espanyol dins del laberint del cop d’estat i la rebel·lió militar a Veneçuela. López, que complia condemna per una sentència ferma, va explicar a l’agència Efe dijous al ser preguntat per una possible intervenció militar: "Nosaltres no descartem cap escenari que estigui dins de la Constitució, que preveu que això sigui una possibilitat. Espero que no hàgim d’arribar a aquest punt".

El ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, davant el risc evident d’una major implicació d’Espanya en els esdeveniments cívicomilitars en curs i futurs, va explicar ahir des del Líban que “Espanya no permetrà que la seva ambaixada es converteixi en un centre d’activisme polític”. El ministre va assenyalar que López va tenir dijous passat trobades amb la premsa a l’ambaixada i ha recalcat que “a partir d’ara això serà regulat”.

Fonts judicials espanyoles estimen que López hauria tingut més protecció a l’ambaixada xilena, a l’empara del conveni d’asil dels països de l'Amèrica Llatina, tenint en compte que la llei espanyola d’asil exigeix estar present a Espanya. Ja en ocasió de la sol·licitud d’asil d’Edward Snowden, el consultor de l’Agència de Seguretat Nacional que va destapar el programa d’espionatge del govern dels EUA per vigilar les comunicacions de milions de persones arreu del món, el llavors ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va explicar que la petició no era admissible jurídicament “perquè la llei d’asil només concedeix aquest dret a persones que estiguin a Espanya”.

En altres termes, López no pot sol·licitar asil a Espanya al no complir-se aquesta condició. La raó d’optar per Espanya, segons aquestes fonts, seria de naturalesa política: un impacte mediàtic més elevat de la seva presència en un país de la Unió Europea (UE) de cara als esdeveniments que l’oposició més dura –que lideren ell i Juan Guaidó, president de l’Assemblea Nacional i “president interí” reconegut pels Estats Units, la UE i un gran nombre de països llatinoamericans– preveu.

I el mediàtic és un dels fronts fonamentals en el desenllaç de l’acció. Dimarts passat, el diari nord-americà 'The Washington Post' fixava l’orientació editorial: “No li digueu cop. Els veneçolans tenen dret a reemplaçar un règim opressiu i tòxic”.

La referència de López a la intervenció militar i la Constitució és suggerent. Es tracta d’una interpretació de l’article 187 apartat 11 que enumera les competències de l’Assemblea Nacional, entre les quals assenyala “autoritzar l’ocupació de missions militars veneçolanes a l’exterior o estrangeres al país”.

Però com que provocar una guerra o sol·licitar la intervenció d’una potència estrangera és anticonstitucional i també delicte castigat pel Codi Penal veneçolà, justificar la intervenció militar dels Estats Units amb l’article 187 apartat 11 no té cap fonament.

Reconèixer Guaidó, per si calien proves, era una operació que formava part d’un cop d’estat en desenvolupament, segons es va poder comprovar el 23 de febrer i en l’intent fallit del 30 d’abril. Un intent que a curt termini enforteix el govern de Nicolás Maduro –responsable de la desastrosa situació política, econòmica i social– al qual una part de la població dona suport encara que sigui només per rebutjar la intervenció oberta dels Estats Units i la seva política de sancions que agreuja la crisi humanitària.

Ara, mantenir el suport a Guaidó i acollir López permet a Pedro Sánchez esmorteir els atacs tant del PP com de Ciutadans de cara a les eleccions del 26-M i convertir Veneçuela en “qüestió d’estat”.