La vergonyosa actuació del Suprem amb els presos polítics

BarcelonaEl Tribunal Suprem va fer aquest dimarts un pas inimaginable en un estat de dret: va fer públic un comunicat en què amenaçava els funcionaris que formen part de les juntes de tractament de les presons catalanes i els seus directors. Concretament, els advertia que si prenen la decisió de deixar que els presos independentistes passin el confinament a casa seva s'arrisquen a haver d'afrontar conseqüències penals pel delicte de prevaricació. O sigui, la justícia amenaçant preventivament uns professionals abans que facin res. ¿No és això –a part de vergonyós– un delicte de coaccions o de prevaricació en si mateix?

L'emergència sanitària provocada pel coronavirus ha afectat el funcionament de tot el planeta provocant imatges mai vistes i forçant els governs a prendre decisions sense precedents. En alguns països, com ara França i els EUA, s'ha decidit enviar presos a casa per evitar que els centres penitenciaris es converteixin en focus de contagi. La mateixa ONU ha fet una crida per deixar anar tots aquells presos que no representen un perill per a la societat. Es tracta d'una mesura excepcional, de tipus sanitari, per a una crisi completament excepcional. A què treu cap aquest comportament venjatiu del Suprem i de Manuel Marchena? ¿No entenen que la situació ha canviat completament i que les consideracions sobre la salut de les persones passen per davant de tot?

Recordem que el departament de Justícia ha posat la decisió en mans dels equips de les juntes de tractament, i que són ells els que han d'avaluar si, donada la situació d'emergència global, es pot fer una excepció i enviar a casa els presos que estan en segon grau però acollits a l'article 100.2 del règim penitenciari, que els permet sortir a treballar o fer tasques de voluntariat. Si es tracta de persones aptes per treballar a fora, per quin motiu no haurien de poder passar el confinament a casa? L'opció més lògica, en aquest context, seria decidir un canvi de grau massiu dels presos que estan en segon grau i no són perillosos, i que passessin a estar en tercer grau. Però aquesta decisió hauria de ser avalada en última instància pel Tribunal Suprem, i ara ja sabem que no trigarien ni un segon a tombar-la. Per tant, es tracta d'una via bloquejada preventivament.

Sembla mentida que en plena escalada de la mortalitat i els contagis a Espanya, els membres del Tribunal Suprem estiguin tan preocupats per la situació de nou presos concrets. De fet, dimarts van filtrar que si se'ls deixava anar a casa actuarien "un segon després". En realitat, aquesta reacció el que demostra és que no els consideren nou presos més, sinó que són conscients de la càrrega política que hi ha hagut al darrere de tot el procés judicial. Són ells, doncs, els que els donen un tracte especial, precisament el de presos polítics.

Esperem i desitgem que els professionals de les presons catalanes puguin prendre la seva decisió, sigui quina sigui, al marge de les amenaces del Suprem i segons criteris objectius que tinguin en compte la situació general. I la Generalitat hauria de valorar si el comunicat del Suprem no és susceptible de ser considerat, al seu torn, matèria a portar davant un jutjat.