Els verificadors com a trampa ‘hipster’ (1)

LA CONTRASTACIÓ dels fets és l’abecé del periodisme. Als Estats Units hi ha figures específiques que no es dediquen a escriure, sinó que només verifiquen el treball del cos de redacció: que les dades siguin correctes, que les cites siguin sòlides -hola, La Razón -, que els fets siguin correctes. Són els fact checkers. I, amb aquella clàssica alegria importadora d’anglicismes, han proliferat webs que es venen com a tals. Sense treure valor a bona part de la seva activitat, hi ha algunes coses que em grinyolen. Com ara una certa tendència omfalocèntrica o, com en diríem en vernacle, a mirar-se el melic. La feina del fact checker anglosaxó és discreta, silenciosa i abnegada. La del fact checker ibèric frega l’ostentació hipster (amb perdó per caure en pecat d’anglicisme després de denunciar-ho unes línies abans). Mira com prenc un chai tea latte i factchequejo! La banalitat d’algunes de les notícies verificades em reforça aquesta idea.

Però, més enllà de certa rabieta que facin pel fet de creure’s moderns descobrint la sopa d’all, el veritable problema que els veig a aquests digitals és la contradicció flagrant entre una suposada devoció pels fets i la marcada línia editorial que professen. En teoria, haurien de ser eines que desmunten boles, siguin de la tendència que siguin. A la pràctica, perverteixen el discurs de la factualitat amb una selecció de temes, i angles, que és qualsevol cosa menys innocent. Insisteixo que, al darrere, hi ha sovint bona feina periodística, honesta i rigorosa. Però que s’arroguin ser els posseïdors de la neutralitat no deixa de ser una disfunció més d’un sistema mediàtic deficitari. Demà -si l’actualitat ho permet- posaré l’exemple de dos digitals que són, precisament, mirall oposat l’un de l’altre.