Veurem periodistes de les privades denunciar els seus informatius?
La secció de Comissions Obreres de RTVE publicava un informe aquesta setmana en el qual determinava que “els Telediarios no han sabut estar a l’altura, atesa la sorprenent parcialitat mostrada respecte a com s’ha informat dels esdeveniments [posteriors a la sentència del Procés]”. La principal denúncia és per la presència abusiva de les imatges dels aldarulls. Tot i que analitzava el conjunt de la cobertura, oferia una dada sagnant: el dissabte 19 d’octubre les imatges dels incidents van ocupar tots 35 minuts d’aquell informatiu. Però encara era més eloqüent la dada del 18 d’octubre, una jornada marcada per la vaga general i les marxes diürnes i pels incidents de nit. Els aldarulls van suposar el 96% de les imatges, mentre que les caminades pacífiques i la vaga general només van comportar el 4% del temps.
Però CCOO renya també els responsables dels informatius per saltar-se el principi de neutralitat en període electoral, quan van connectar en directe amb Pedro Sánchez durant 13 minuts o amb Fernando Grande-Marlaska durant 7minuts. El sindicat es pregunta si van intentar aconseguir declaracions de Quim Torra o Miquel Buch. Una altra amonestació té a veure amb la manca de veus jurídiques crítiques amb el sentit de la sentència, que n’hi ha hagut i de rellevants. L’informe acaba lamentant que els Telediarios “no es poden diferenciar en res dels informatius de la competència, allà on l’audiència és referència principal i quasi única”. El treball no s’està d’assenyalar les diferències de línia editorial entre el que es va fer des de Sant Cugat i des de Madrid.
La contundència d’aquest informe encara pren més valor perquè el firma Comissions Obreres, que justament s’ha desmarcat de les últimes convocatòries independentistes. Ja m’imagino que hi ha ganes de traslladar pressió a Enric Hernández i Begoña Alegría, perquè no tornin a les infaustes èpoques de José Antonio Sánchez i José Antonio Álvarez Gundín. Però l’informe és rigorós i suposa un toc d’alerta important als actuals gestors de l’ens.
La lectura de l’informe m’ha fet preguntar: on són les veus dels periodistes de les cadenes privades? Les públiques tenen consell d’informatius, que poden alçar la veu quan creuen que s’està instrumentalitzant el mitjà per a fins polítics. Tant a RTVE com a TV3 han vist com els seus propis periodistes reivindicaven la independència davant els intents d’ingerència del poder públic. ¿Les redaccions de les privades poden manifestar el seu desacord amb la gestió de la línia editorial? Tenint en compte que són mitjans que utilitzen l’espai radioelèctric públic, potser la llei audiovisual hauria d’exigir que es dotin d’algun organisme equivalent al d’un consell d’informatius.
Sé que la proposta té un punt de llirisme: els partits al darrere de les lleis audiovisuals són els últims interessats a tenir unes redaccions veritablement independents en uns canals privats que existeixen per la seva graciosa concessió. Qualitat democràtica també és això.
