Via tancada
El govern espanyol dona per tancada l’opció de coalició amb Podem. “Toca explorar altres situacions per evitar eleccions”, ha dit Carmen Calvo. Però aquesta opció ¿va estar realment oberta alguna vegada? Per si n’hi havia cap dubte, la ministra ha posat d’exemples Portugal i Dinamarca, on els socialdemòcrates governen amb suports externs. És el que buscava Sánchez, convençut que Podem, per la seva feblesa, s’acabaria entregant. Li ha sortit malament.
Es confirma que a Espanya un govern de coalició de les esquerres no és possible. El PSOE no s’hi atreveix per por a la reacció de sectors poderosos que limiten la llicència per governar al PP, Cs i PSOE; per desconfiança amb tot el que hi ha a la seva esquerra; per por a les pròximes etapes del conflicte català. El que és possible a Catalunya, tant a nivell nacional com municipal, no ho és per governar Espanya. Per això la fallida investidura de Sánchez és més que un fracàs personal. Esvaeix la possibilitat d’un projecte reformista d’esquerres d’ampli espectre que sigui, alhora, de renovació de la socialdemocràcia, d’alternativa a la radicalització de la dreta, d’assumpció d’una realitat plurinacional. El PSOE viu en la melancolia del monopoli del poder compartit amb el PP, aquesta és la seva cultura i aquest és el seu projecte. Per tant, la seva capacitat d’obrir espais i trencar línies vermelles és limitada.
No cal fer gaires estudis sociològics per veure que una part important de la ciutadania va votar el 28 d’abril per parar la dreta reaccionària, per pacificar el conflicte català i per rellançar la il·lusió d’una esquerra disposada a canviar les prioritats i introduir un reformisme corrector dels abusos dels darrers anys. Però Sánchez no ha gosat passar de les paraules als actes, amaga però no dona, i la matusseria dels potencials socis li ha facilitat abaixar el teló de les expectatives que havia aixecat irresponsablement. Ara ve una trista continuació: tornar a mendicar al PP i a Cs una abstenció que no li donaran per acabar anant a unes eleccions que bona part de l’electorat d’esquerres veurà amb desconfiança i desengany. Tres mesos de falses expectatives que deixen un reguerol de frustracions.
