Viatges al centre extrem
La centralitat de la política espanyola (és a dir, de la política madrilenya i madrilenyista) s’esforça principalment en una tasca, que és expulsar Unides Podem del poder. El fustigament contra Irene Montero i Pablo Iglesias a Astúries va ser no tan sols aplaudit, sinó també impulsat, per una avançada de mitjans de comunicació i de creadors d’opinió tan carregada que no hi faltava ni el cantautor José Manuel Soto. Va ser, també, diguem que vist sense cap excés de zel per unes forces policials que s’emocionen molt més quan tenen ocasió d’agredir ciutadans desvalguts a Catalunya, o de prestar fals testimoni als tribunals per inculpar persones amb determinats perfils ideològics, posem per cas. I va ser mirat amb complaença per PP, Vox i Ciutadans, i amb un aixecament de celles displicent per part del PSOE, socis de govern d’Unides Podem. Aquests (PP, PSOE, Vox i Ciutadans) són els partits de la política madrilenya i madrilenyista, encara que Ciutadans arrossega el llast d’haver nascut a Catalunya. Unides Podem, en aquest escenari, és i serà sempre un intrús no volgut, uns a qui s’intentarà impedir per tots els mitjans que accedeixin al poder i a qui no es perdonarà que arribin a fer-ho, com ara.
Pedro Sánchez va afirmar en campanya que ell no dormiria tranquil si havia de presidir un executiu amb ministres d’Unides Podem i s’ho va haver d’empassar, però l’hostilitat entre forces (i entre líders) segueix de fons. Com també persisteix la idea d’arribar a acords amb Ciutadans (o amb el que en queda, i ja es van aprofitar les pròrrogues de l’estat d’alarma per fer els primers assajos) i amb el PP. Vox és evident que no abaixarà el to, perquè només en té un i perquè és un partit d’extrema dreta neofranquista. Aquests mateixos ingredients es troben també, i en gran mesura, dins la composició de PP i de Ciutadans, però ara consideren arribat el moment d’escenificar un nou gir liberal i moderat. El de Ciutadans ja fa uns mesos que ha començat, i ara ha arribat al punt interessant de prescindir a Catalunya de Lorena Roldán (l’única dirigent amb un perfil una mica semblant a la moderació que hi havia a la formació) i col·locar Carrizosa de candidat. Si el partit obté els resultats catastròfics que les enquestes li auguren, és cert que serà bonic que sigui Carrizosa qui s’encarregui de recollir-los.
Al PP, la defenestració de madame la marquise va tenir l’al·licient de veure amb quina fúria posaven verda Cayetana Álvarez de Toledo els mateixos que li haurien fet una reverència si se l’haguessin trobada tot just el dia anterior. A banda d’això, com sempre: Casado crida a un gir cap al centre al qual és convidat tothom, fins i tot -textualment, ho va dir- els que parlen català. Per molt que intenti impostar moderació, les seves terribles mancances intel·lectuals fan que se li transparenti la matèria ultradretana i nacionalista de què està fet. Ara bé, entre tots li fan l’existència cada dia més complicada a Unides Podem, que és del que es tracta.
