La fam i el covid-19
En un llibre publicat recentment per Icaria Editorial, que porta per títol Matar de fam: la fam com a càstig o desídia política, vaig explicar, amb moltes dades, que el 80% de persones que en el món pateixen subalimentació o passen fam extrema, la pateixen a causa de la mala gestió dels seus governs, la seva falta de previsió, per la desídia dels seus polítics, o com a càstig en els casos en què hi ha guerres. Una part d'aquestes persones acaba morint per inanició, i tot i que les xifres són bastant inferiors a les de fa tres o quatre dècades, segueix sent un de les vergonyes de la humanitat, ja que és un patiment que podria evitar-se.
La pandèmia de covid-19 va encendre les alarmes sobre el que podria succeir si afectés aquests països de la fam, caracteritzats majoritàriament per febles o gairebé inexistents sistemes públics de salut, a causa de la ridícula porció pressupostària que els seus governs dediquen a la sanitat, deu vegades inferior, en termes relatius (no quantitatius), al que estem acostumat a Europa. La desídia és clara en aquest aspecte. No obstant això, i fins al moment, la pandèmia no ha arribat al continent africà en xifres alarmants, encara que en alguns països del con sud llatinoamericà, especialment al Brasil i el Perú, els indicadors sí que són preocupants. A l'Àfrica, per sort, de moment ha estat benigna, i entre les causes que ho podrien explicar hi figura l'enorme proporció dels joves en la seva piràmide de població, la franja d'edat de menor risc, enfront de l'escàs percentatge de majors de 65 anys, un 3%, enfront del 18-22% que veiem a Europa, el continent més afectat. Per tant, no hi ha una relació directa entre fam i covid-19. Però, dit això, la pandèmia sí que mereix una consideració per comprendre la veritable dimensió de la fam al món. El confinament obligat a tants països ajudarà a percebre el dolor de tanta gent quan no es poden alimentar cada dia de forma suficient, en una situació que sovint es cronifica.
La pandèmia omple cada dia els noticiaris, i és el tema que preocupa més la ciutadania de molts països, per motius ben coneguts i comprensibles. Vegem-ne les xifres. El covid-19 ha contagiat prop de 6,6 milions de persones al món i n'ha matat 386.000, el 5,9% de les contagiades. Estats Units és el més afectat, en termes quantitatius, amb 1,9 milions de persones contagiades, seguit pel Brasil, amb quasi 600.000 persones, i per diversos països europeus, que no han assolit cap d’ells aquesta darrera xifra. La subalimentació, en canvi, afecta cada any més de 800 milions de persones, el 10% de la població mundial, és a dir, com 121 covid-19 alhora, i no obstant això quasi mai és notícia. No sabem amb certesa quanta gent acaba morint de fam, ja que no només cal tenir en compte episodis de fam que afecten uns pocs països, diversos d'ells en guerra, sinó les morts derivades de la mala o insuficient alimentació, per malalties vinculades a això. La subalimentació va lligada a la pobresa extrema, a la vida en els suburbis infectes i a les dificultats per accedir als sistemes sanitaris, entre altres factors, i això comporta malalties com la diarrea, que provoca 1,4 milions de morts anuals, el paludisme, la tuberculosi i les complicacions en els parts prematurs, amb unes xifres similars i superiors al milió de víctimes anuals. Per tant, la fam i els seus associats poden provocar perfectament prop de 10 milions de morts cada any, més de 25 vegades les morts acumulades fins ara pel covid-19.
La reflexió és simple: una immensa quantitat de persones malviuen o moren cada any per la subalimentació, "com si" convisquessin permanentment amb diverses pandèmies tipus covid-19, amb l'agreujant de ser oblidades pels mitjans i el públic en general, i a causa de la maleficència, perversitat i desídia de polítics corruptes, autòcrates i desentesos de les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Quan convertim la gestió del covid-19 en la nostra principal preocupació i el tema prioritari dels nostres governs, ho hagin fet bé o mitjanament, ens haurien d'interessar també les raons per les quals en tants països la gent està condemnada a passar gana amb la magnitud que hem descrit, perquè d'això també es mor, i no per un virus maligne, sinó per la indolència de molts governants, el verí polític. Igualment hauríem de preguntar els motius d'aquesta extraordinària mobilització mundial per tenir la vacuna que ens protegeixi del covid-19, molt comprensible i necessària, i la històrica passivitat i falta de mitjans per investigar sobre les malalties evitables que seguen milers de vides als països més pobres, gens justificable.
