Vicenç Viaplana, el pintor que balla amb els quadres
La Fundació Vila Casas li dedica l'exposició més ambiciosa, amb un centenar d'obres
BarcelonaVicenç Viaplana (Granollers, 1955) és un artista que s'ha mantingut fidel a les seves conviccions i a la seva recerca, encara que això li hagi costat caure en "l'ostracisme" durant alguns períodes, afirma ell mateix. Tampoc no ha arribat a viure de l'art. "M'he autosubvencionat. He fet mil feines. El món de l'art català és molt precari, no dona perquè els artistes en visquin", lamenta. La seva obra no ha format part de les exposicions panoràmiques sobre l'art català de les últimes dècades, i per això la mostra que li dedica la Fundació Vila Casas amb el títol Vicenç Viaplana, els llocs de la pintura és especialment significativa en la seva trajectòria. "No pensava tenir tota la meva obra junta. No havia despertat l'interès de cap institució –afegeix–, ni tan sols de la meva pròpia ciutat".
La trajectòria de Vicenç Viaplana va començar dins l'art conceptual, però va tornar a la pintura "amb mala llet, amb fúria", com diu Àlex Susanna, comissari de la mostra juntament amb Natàlia Chocarro, amb qui formen la direcció d'art de la Fundació. Aquest moment de finals dels anys 80 va coincidir amb la transavantguarda italiana, però Viaplana encara havia de recórrer molt camí per trobar el seu propi llenguatge."El qüestionament de la pintura serà el motor de la seva obra", explica Susanna. "Viaplana explora els límits del mitjà de la pintura i de la superfície pictòrica, en un procés d'ascesi plàstica, amb contactes amb el món de la fotografia i el cinema, però sense deixar de ser 100% pintura", diu el comissari, per a qui els quadres de Viaplana sonarien com les peces de músics minimalistes com Philip Glass, Michael Nyman i Steve Reich.
El procés de depurar les pintures ja és visible als anys 90, i algunes d'elles tenen un acabat semblant al de les fotografies, encara que és només pintura. Com diu Susanna, Viaplana "balla" amb els quadres per distribuir la pintura arreu de la tela, tot i que l'artista assegura que en sortiria un "ballet estrambòtic". Chocarro posa en relleu "la tensió" d'aquest procés creatiu.
Ràbia contra la degradació de les ciutats
El recorregut arrenca amb les pintures de grans dimensions que va fer a finals dels anys 80, fruit de la ràbia que li produïa veure la progressiva degradació dels paisatges que veia cada dia quan anava de Sabadell a Barcelona per treballar com a dissenyador gràfic. "El Vallès s'estava convertint en un suburbi", lamenta l'artista, al davant d'unes obres protagonitzades per unes ciutats en flames. "Estàvem una mica atabalats per l'excés de teoria de l'art conceptual –explica–. Va haver-hi un moment que vam col·lapsar, la teoria garratibava la pràctica". Tot i així, assegura que el seu conceptual bevia de "l'agitació social", en lloc del conceptual més clàssic. "Pintava amb les mans perquè era una catarsi de tot el que havia vist, era alliberador", subratlla l'artista.
Com també diu Susanna, l'obra de Viaplana es mou "entre la fe i la pintura i el dubte dels seus resultats" i reflecteix com pocs artistes "la incertesa i la liquiditat" del món d'avui. Precisament per a Natàlia Chocarro la pintura de Viaplana té un vessant de compromís. "En la seva obra hi ha una recerca constant per copsar la transcendència, i hi ha un component social i polític que hi és evident, però que hi és des del començament de la trajectòria en l'art conceptual". Aquest posicionament ètic és especialment rellevant en el "salvatgisme" –com en diu Chocarro– de la sèrie que va començar el 2016 amb el títol Sota el Suí. Són pintures que Viaplana va fer enmig del bosc i s'hi pot observar l'empremta d'elements naturals com fulles i branques. Per a l'artista, respiren el "clima opressiu" en què van ser fetes, en els moments més difícils del Procés. "Es com si reconnectés amb la fúria dels anys 80 i hi ha un esclat de pintura", conclou Susanna. Però la pandèmia va marcar un canvi en aquesta sèrie i, en lloc de pigments, una de les teles que Viaplana va pintar durant el confinament està feta amb cendres.
Un any molt profitós
El 2021 serà un any molt intens per a Vicenç Viaplana. Després de l'exposició de la Fundació Vila Casas, en farà tres més: el Centre Cultural La Mercè acollirà Vicenç Viaplana, la veritable il·luminació no brilla, dins el programa Itiner'Art de la Fundació Vila Casas (del 18 de març al 21 de maig), i el Museu de Granollers revelarà el mural de 8x3 metres que l'artista va pintar a la quarta planta del museu d'octubre a desembre, acompanyat d'una banda sonora creada expressament pel músic Ramon Solé (del 25 de març al 9 de maig). La tercera exposició, a la galeria Marc Domènech, estarà centrada en un carpeta de dibuixos psicodèlics inèdits dels anys 70, en diàleg amb treballs posteriors. Portarà per títol Cadències 1970-2000 i estarà oberta entre els mesos de març i maig.