10/4: Els llaços grocs guanyen

EscriptorDe vegades fins i tot alguns sectors del sobiranisme han considerat que la campanya dels llaços grocs per reivindicar la llibertat dels presos polítics era naïf, innòcua, gairebé ridícula. Calien coses més contundents, menys ingènues. No dic que no (tot i que em sembla discutible), però en qualsevol cas els llaços grocs al meu parer estan guanyant la batalla. I penso sobretot en els que porta la gent a la jaqueta o a la camisa. Perquè hi ha molta gent que els porta. I gent molt variada d’edat i condició, en circumstàncies molt diverses. Aquests llaços grocs incorporats al paisatge, però trencant-lo, són el recordatori permanent de la injustícia. I això té molta força. Perquè totes aquestes persones, en un context de criminalització del sobiranisme i de la protesta, demostren amb el seu gest que no es deixen criminalitzar, que no es deixen expulsar del centre de la societat, de la dignitat, del sentit comú. Els llaços grocs són la manera a través de la qual una societat es diu a ella mateixa —i a qui ho vulgui veure des de fora— que se sent amb força i amb raons. I si una societat té aquesta convicció, pacífica, serena, és capaç de projectar-la cap enfora d’una manera creïble. Per això els llaços grocs estan guanyant.