10/4: Venjança
Fa uns anys, tot llegint la documentació del judici contra el meu avi (enmig d’un gran judici col·lectiu) a la Còrdova de l’any 1939, per escriure’n un llibre, em va sorprendre la capacitat de violentar en aquesta espècie de judici tota idea de veritat o de justícia, la invenció i la manipulació dels fets, fins a capgirar-los del tot, per aconseguir la destrucció de les persones. Uns anys després, buscant materials sobre l’exili del meu altre avi a la Terrassa del 1939, per escriure un altre llibre, em va sorprendre el caràcter massiu i minuciós de la repressió, disfressada de consideracions jurídiques carregades d'ideologia i perpetrada per una enorme màquina burocràtica i administrativa. Fins que vaig entendre que tota aquella màquina, de dalt a baix, havia estat dissenyada i programada precisament per a això: per disfressar de justícia allò que era de fet venjança, la voluntat d’escarmentar qualsevol intent de dissidència, d’una manera metòdica, glacial i insaciable, i afectar tantes persones com fos possible i durant tant de temps com fes falta. Potser perquè ja en vaig entendre la naturalesa profunda, l’acció d’aquella màquina ja va deixar de sobtar-me. I, per tant, ara ja no em sorprèn. Només m’entristeix i m’indigna.