12/7: No es regala res

Una de les pràctiques més insòlites a les institucions espanyoles (i a les catalanes) és una certa tendència a regalar els vots, a demanar que te’ls regalin i a enfadar-te si no te’ls regalen (acusant de bloquejadors i d’irresponsables a qui no te’ls vol regalar). Els vots no es regalen; es negocien. Els dones a canvi d’alguna cosa. Però en una cultura política en què el terme 'negociar' està tan mal vist, quan s’han acabat les majories absolutes, els governs de coalició són escassos i es prefereix sovint tornar a fer eleccions que intentar arribar a acords. Si un partit es presenta sol a unes eleccions, és que considera que el seu projecte és autònom. Si és subsidiari d’algú altre, es fa una coalició preelectoral. Si jo vull votar el PSOE, voto el PSOE, no algú que li regali els vots al PSOE. Perquè si aquells a qui he votat com a ciutadà acaben regalant els vots a un altre, acabaran perdent el meu: si estic d’acord amb el regal, ja votaré directament aquell qui el rep; i si no hi estic d’acord, no tornaré a votar aquell que l’ha regalat contra la meva opinió. Si el regal és de veritat, si el que es vol no és cobrar-ho de sotamà, regalar els vots és trair a qui t’ha votat. Negociar és administrar la confiança de qui t’ha votat.