14/4: Cada dia volen prohibir més coses

En els règims autoritaris, la llista de les coses prohibides és molt llarga. Recordo els temps de la infantesa, en el tardofranquisme, on era inacabable la relació de les coses que no es podien fer. En canvi, les democràcies tendeixen a prohibir-ne molt poques. Espanya ha fet una democràcia sobre una cultura democràtica escassa -recordem allò que es deia avui fa vuitanta-cinc anys, que es construïa una república sense republicans- i potser per això hi ha una pulsió prohibicionista permanent. Sobretot en la reacció davant del cas català, s’ha anat allargant la llista de les coses prohibides, de les coses que no es poden fer, negades per la llei o per l’exercici dels poders. Un gag de l’Empar Moliner a la televisió ha fet reviscolar aquesta pulsió de prohibir. Cada divendres, la roda de premsa del consell de ministres dedica una estona a allargar la llista de les prohibicions. Una democràcia amb tanta tendència a la direcció prohibida és una democràcia fràgil, recelosa de la llibertat, partidària de la cuirassa i de la mordassa. Davant d’aquesta Espanya, el lema del Maig Francès “Prohibit prohibir” no és una consigna antisistema, és una reivindicació urgent, moderada i assenyada. Per favor, parin de prohibir una estona.