17/8: Aniversari

En qualsevol societat, l’aniversari pròxim d’un fet dramàtic i violent, com és una acció terrorista, comporta una commemoració adolorida. En el cas de la societat catalana, en els dos anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils, serà a la vegada adolorida i tensa. Tensa, perquè queden encara moltes preguntes per respondre, algunes sobre la relació entre l’autor intel·lectual dels atemptats i els serveis secrets espanyols. En molts atemptats queden preguntes. Però la tensió en aquest cas és per la sensació que no hi ha cap intenció de respondre-les. Al contrari, els qui més s’escandalitzen pel fet que la gent es faci preguntes són el qui veten sistemàticament les vies institucionals –les que s’han fet servir en altres ocasions, com les comissions parlamentàries– per obtenir les respostes. I molts que han exigit en altres ocasions, com els atemptats de Madrid, investigacions a fons per trobar respostes són els mateixos que en aquesta criminalitzen el fet de preguntar, i ens diuen que tenir dubtes és participar d’una mirada conspirativa i paranoica. Encara que no tinguéssim les respostes, la commemoració dels dos anys del 17-A seria menys tensa si es deixessin de criminalitzar les preguntes i si es demostrés una mínima voluntat de respondre-les.