18/9: Solució d’estat

Bé, finalment ja som on volien arribar. Albert Rivera ja ha plantejat, compungit, la “solució d’estat”: que Ciutadans deixi governar Sánchez a canvi de garanties del manteniment de la repressió i de la intransigència davant de qualsevol diàleg polític a Catalunya. Aquesta era la fórmula predestinada, des de bon començament. Al PSOE no li costa gens donar aquestes garanties, perquè ja són el seu programa en la qüestió catalana. Rivera hi arriba arrossegat, perquè sap que això té un cost davant del seu electorat, i per això vol que hi participi també el PP, per compartir el desgast. Vox es frega les mans. Abans o després d’eleccions s’imposarà aquesta “solució d’estat”, pam amunt, pam avall. La fórmula –governabilitat a canvi de repressió a Catalunya– serà aquesta, i només quedarà polir-ne els detalls. El discurs ja està fet. Solució d’estat, emergència catalana. Llavors, ¿per què Pedro Sánchez –després d’haver estat fent comèdia amb Podem– no accepta ja l’oferta resignada de Rivera, i per què penso que acabarà anant a eleccions? Perquè el jugador compulsiu, que es refia de l’atzar, sempre demana una carta més, pensant que tindrà una mà millor. I Sánchez és un ludòpata electoral. Anar a eleccions per fer el mateix, però amb més força.