19/7: Carmena i Vox

Diu Carmena, exalcaldessa de Madrid, que Vox és una conseqüència del procés català. Que el nacionalisme català provoca la reacció del nacionalisme espanyol. Potser sí. Però Vox no ha anat a les eleccions parlant només de Catalunya. Hi ha anat també amb un discurs masclista, molt central en la seva proposta. Per tant, es podria dir –en la lògica reactiva de Carmena– que Vox és una conseqüència del feminisme. I a Andalusia, Vox es va presentar com el partit dels caçadors, contra les limitacions imposades pels ecologistes. Per tant, Vox seria també una conseqüència de l’ecologisme. Potser Carmena diria que l’eclosió de Vox és simultània al procés català, mentre que el feminisme i l’ecologisme ja existien abans i Vox no va créixer per respondre-hi. Sí, però també el nacionalisme català existia abans. Vox neix de la por al possible èxit del nacionalisme català (com neix també com a resposta a la por davant dels èxits del feminisme i de l’ecologisme). Per tant, l’èxit de les polítiques ecologistes o feministes de Carmena és tan responsable de l’aparició de Vox com el procés català. Però ni el nacionalisme català, ni l’ecologisme ni el feminisme han de renunciar a tenir èxit ni han de disculpar-se ni avergonyir-se per l’aparició de Vox.