19/9: Exigències del guió

EscriptorQuan et toca escriure un guió de ficció, el primer que tens és un objectiu, un efecte o un estat d’ànim que cal aconseguir. I vas posant en el guió les peces que calen per aconseguir-lo. Un exemple pràctic. Vols posar a la presó immediatament i sense judici els membres del govern català i els líders de l’independentisme. Per poder-ho fer, cal acusar-los d’una cosa molt grossa: rebel·lió, per exemple. Si només se’ls acusa de malversació o d’intent de sedició, no els pots empresonar. Doncs posem-hi rebel·lió, en el guió. Però la rebel·lió exigeix violència. Doncs posem-hi també violència: agafem episodis de protesta pacífica i retoquem-los prou per presentar-los com a coacció potencialment violenta. Tot i així, el públic sol associar rebel·lió (potser perquè han vist la pel·lícula del 23-F) amb una cosa armada, uniformada... Qui tenim per aquí amb armes i uniformes? Els Mossos! Doncs posem-hi els Mossos, encarnem-ho en el major Trapero, i fem-los participar, com a protagonistes, en la rebel·lió. Si els Mossos pregunten com és que de sobte se’ls vol involucrar en tot plegat, se’ls pot contestar el mateix que es deia a les actrius a qui es demanava que es despullessin en l’època del 'destape': és per exigències del guió.