9/4: 1984/2020

Sempre és un bon moment per llegir Orwell, però ara potser encara més. Sobretot 1984, un llibre que ens parla, d’una manera que fa por, d’un món on s’ajunten la voluntat de l’estat autoritari de controlar-ho tot i la possibilitat tecnològica de fer-ho. Quan ell ho va escriure, els estats totalitaris tenien una enorme vocació de control. Però no hi havia la tecnologia que hi ha ara perquè aquest control fos gairebé absolut. Bona part de les dictadures del segle XX van quedar una mica suavitzades per la ineptitud, per la incapacitat de saber-ho tot, tant com haurien volgut. Ara les possibilitats tècniques existeixen. ¿Existeix també la voluntat? Em fa por que, sense la parafernàlia dels totalitarismes del segle XX, els estats amb vocació autoritària del segle XXI estiguin temptats d’aprofitar les possibilitats enormes que els dona la tecnologia. No penso nomes en la Xina. I encara hi ha una tercera pota, que també surt a Orwell: el que fa temible aquell món és que hi ha voluntat de control, possibilitat de control i, també, una causa aparentment noble per controlar tothom. O una excusa. Es fa a fi de bé, en nom del bé comú. A veure si el coronavirus ha generat ara aquesta causa/excusa, en principi conjuntural, i alguns hi troben el gust.